Ètica i educació: el que ens hem de preguntar en fer servir IA a l’aula
La Intel·ligència Artificial ja forma part de les nostres vides: des del mòbil que fem servir diàriament fins a les plataformes que recomanen sèries, corregeixen textos o ens ajuden a planificar. I, és clar, també ha arribat a l’escola. Però juntament amb l’emoció de descobrir noves possibilitats, sorgeix una pregunta clau: com assegurem que la IA es faci servir de manera ètica i responsable en educació?
Del analògic al digital (i tornada): integrar tecnologia sense perdre allò essencial
En aquests darrers anys hem viscut una autèntica revolució digital a l’educació. Plataformes, apps, intel·ligència artificial, entorns virtuals… eines que han obert un món de possibilitats, sí, però que també han generat certa saturació, confusió o fins i tot por. Mentrestant avenç tecnològic, molts docents ens preguntem: com integrem allò digital sense perdre’ns pel camí?
Com a mestra de primària, formadora i també professor d’Educació Física i robòtica, visc aquesta tensió cada dia. Estimo la innovació, però també necessito sentir que el que faig connecta amb la realitat del meu alumnat. Que més enllà del codi, el moviment o la pantalla, hi ha persones. Amb els seus ritmes, emocions i necessitats.
De Scratch a la vida: com ensenyar programació a Primària més enllà del codi
Quan diem que a Primària ensenyem programació, moltes persones imaginen només pantalles plenes de blocs, robots movent-se per una quadrícula o nens absorts davant de l’ordinador. Però els qui ho vivim des de dins sabem que ensenyar programació va molt més enllà del codi. És una excusa –una poderosa excusa– per desenvolupar competències clau per a la vida.
IA i educació: què pot fer (i què no) pels docents
A cada formació que imparteixo últimament, hi ha una pregunta que tard o d’hora apareix: “I això de la IA… ens substituirà?”
O la seva variant més silenciosa: “Em fa por no saber per on començar”.
I és normal. Perquè la irrupció de la Intel·ligència Artificial (IA) en educació ha estat tan ràpida com intensa. I, com passa sempre amb els canvis disruptius, hi ha entusiasme, però també soroll, dubtes i fins i tot rebuig.
En aquest article no vinc a vendre’t la IA com a solució màgica.
Tampoc a demonitzar-la.
Vull explicar-te, des de la meva experiència com a docent i formadora, què pot aportar (i què no) la IA a l’aula. I, sobretot, com fer-la servir amb sentit pedagògic i mirada crítica.
5 errors comuns en introduir la tecnologia a l’aula (i com evitar-los)
Parlar de tecnologia en educació ja no és cap novetat. El que sí que segueix sent un repte és integrar-la amb sentit, sense que es converteixi en un pegat, una moda o una càrrega més per a docents i alumnes.
Al llarg dels anys, tant a l’aula com en formacions a equips docents, he detectat una sèrie d’errors que es repeteixen una vegada i una altra. I el millor de tot: tothom té solució.
Tecnologia amb ànima: com dissenyar experiències educatives que impactin més enllà de la pantalla
Vivim envoltades de tecnologia. Pantalles, apps, plataformes, intel·ligències artificials. A les aules, el repte no és si fer servir tecnologia o no, sinó com fer-ho amb propòsit, emoció i humanitat.
Perquè si he après alguna cosa acompanyant docents i dissenyant experiències d’aprenentatge, és que la tecnologia sense ànima no transforma. Només decora.
Docents digitals: allò que ningú t’explica sobre la competència digital docent (CDD)
Cada cop escoltem més parlar de competència digital docent, de nivells A1 a C2, de marcs com el DigCompEdu o el d’INTEF. S’imparteixen formacions, s’omplen rúbriques, s’avaluen estàndards… Però siguem sinceres: quantes vegades aquesta CDD es queda en un curs obligatori, en una autoavaluació sense conseqüències o en un check sense pràctica real?
La competència digital docent va molt més enllà de saber fer servir unes quantes eines o de fer una presentació bonica. És una competència transversal, profunda i essencial per educar en el present… i preparar el nostre alumnat per al futur.
