Del judici a l’acompanyament
Durant molt de temps, l’avaluació es va entendre com el moment de demostrar, gairebé com un judici que tancava un procés. Però a les aules que aposten per l’aprenentatge basat en projectes, la gamificació o l’ABJ, aquesta lògica no encaixa.
Avui sabem que avaluar no és qualificar, sinó acompanyar. És observar, retroalimentar i ajudar a créixer. És construir amb l’alumnat una imatge clara del que s’espera, del que es va aconseguint i de com es pot millorar.
Què implica una avaluació autèntica?
- Coherència amb allò que s’ensenya : no podem ensenyar per competències i avaluar només amb proves de memòria.
- Avaluació contínua i diversa : recollir evidències d’aprenentatge al llarg del procés, amb diferents instruments.
- Participació de l’alumnat : autoavaluacions, coavaluacions, rúbriques compartides, diaris d’aprenentatge…
- Retroalimentació significativa : més enllà del número, el que ajuda a avançar és una bona conversa.
- Èmfasi en el procés, no només en el resultat final .
Claus pràctiques des de la meva aula
- Rúbriques vives : abans de començar un projecte, analitzem exemples i cocreem els criteris d’avaluació. Així, saben què aspirar des del principi.
- Avaluació visual i motivadora : fem servir insígnies, passaports de progrés o taulers de missió en gamificació per visualitzar el creixement.
- Documentació de l’aprenentatge : vídeos, fotos, portafolis, blocs d’aula… ajuden a recollir evidències reals i emocionals del procés.
- Feedback en veu alta : després d’una presentació, el feedback no és escrit i solitari, sinó oral, en cercle, amb una atmosfera de respecte i millora.
Avaluar també és educar
Cada vegada que avaluem, enviem un missatge: això és important , això val la pena , això esperem de tu . Per això, avaluar també és un acte pedagògic profund. Quan prioritzem l’esforç, el treball en equip, la reflexió o la creativitat estem educant en valors, no només en continguts.
Una invitació a repensar
Quin sentit té avaluar si l’alumnat no entén què se li demana ni com millorar?
Què passaria si l’avaluació deixés de ser el que passa “al final” i esdevingués part del procés?
Com canviaria la nostra relació amb les famílies si els parléssim de progrés, no només de notes?
Conclusió: avaluar és cuidar
Avaluar bé és tenir cura de l’aprenentatge, tenir cura del vincle amb el grup i tenir cura de la coherència de la nostra pràctica. No és afegir una capa, sinó revisar la nostra mirada com a docents . I quan això passa, l’avaluació deixa de ser un obstacle… i esdevé una eina de transformació.
Converses educatives i actualitat a Threads .