1. L’error no és un fracàs, és part del procés
El joc em va ensenyar que fallar no és el final, sinó el principi de res. En un joc, quan alguna cosa no surt, ho tornes a intentar. Proves una altra estratègia. Observes. Aprens.
A educació, moltes vegades castigem l’error o el vivim amb frustració. Però al joc, l’error és part de la mecànica. I això canvia la mirada. Com a docent he après a abraçar l’error com a part del viatge. I com a persona, també.
2. Cada jugadora i jugador necessita alguna cosa diferent
No hi ha una única manera de jugar, com no hi ha una única manera d’aprendre. El joc m’ha fet més conscient de les diferències, de la necessitat d’oferir camins diversos, adaptar ritmes i objectius.
He entès que la inclusió real passa per permetre que cadascú trobi el seu lloc al joc… ia l’aula. I això implica disseny, escolta i molta empatia.
3. Sense enllaç no hi ha joc (ni aprenentatge)
Als bons jocs hi ha connexió: entre les persones, amb la història, amb el repte. A l’aula passa exactament el mateix.
El joc m’ha ajudat a cuidar el clima, fomentar la confiança, crear espais segurs on equivocar-se no és vergonyós, sinó part de l’aventura. Això és clau perquè aparegui l’aprenentatge autèntic.
4. El joc és molt més que “divertit”
Hi ha qui encara pensa que gamificar és “fer alguna cosa entretinguda”. Però el joc, ben entès, és profund. És narrativa, emoció, estratègia, comunitat, superació.
Jugar pot ser divertit, sí. Però també pot ser guaridor, formatiu, revelador. El joc toca fibres. I per això, també educa.
5. El joc m’ha ensenyat a deixar anar el control
Com a docent, de vegades sentim la necessitat de tenir-ho tot mesurat. Però al joc, moltes vegades els camins es bifurquen, l’alumnat proposa, l’escenari canvia.
Vaig aprendre a no tenir totes les respostes. A observar-ne més. A deixar que el grup prengui decisions. A confiar.
Avui, quan dissenyo una experiència formativa, quan acompanyo altres docents, quan entro a classe, sé que no ho faig igual que abans. Perquè el joc no només ha transformat la meva manera d’ensenyar. Ha transformat la meva manera de mirar.
I si em preguntessin què m’ha ensenyat el joc sobre la vida, respondria això:
que val la pena continuar provant, encara que no sàpigues el resultat. Que l’aprenentatge real passa quan t’hi impliques. I que quan hi ha emoció, propòsit i vincle… tot té sentit.
Xerrades, entrevistes i experiències a YouTube .
