Per què la narrativa és tan poderosa en educació?
Perquè les històries ens ajuden a donar coherència al món . Organitzen la informació, activen la imaginació i ens permeten entendre qui som i quin paper hi juguem . En educació, això es tradueix en una cosa molt valuosa: sentit .
Quan una proposta d’ABP o una gamificació està ben narrada deixa de ser “una activitat” i passa a ser una aventura amb propòsit . Els continguts esdevenen reptes. Els errors parteix de la trama. I els alumnes deixen de respondre per començar a decidir.
Elements clau d’una narrativa educativa potent
Aquí hi ha alguns ingredients que mai falten en els meus projectes i que també pots aplicar als teus:
1. Un punt de partida emocionant
Tota bona història comença amb una situació que desequilibra la realitat. Pot ser un missatge misteriós, un conflicte social real, un vídeo provocador… Necessitem una guspira inicial que desperti l’interès.
Exemple real: en un projecte de ciències socials, l’alumnat va rebre un missatge encriptat d’“una societat secreta” que necessitava ajuda per resoldre un enigma històric. Curiositat activada des del minut u.
2. Un propòsit clar
Què hi ha en joc? Per què s’hi haurien d’implicar? En els meus dissenys, l’objectiu sempre connecta amb una finalitat real o emocional : millorar una mica del seu entorn, ajudar algú, crear alguna cosa significativa…
3. Personatges que acompanyin
De vegades faig servir personatges reals (històrics, científics, activistes…) i altres vegades, inventats. L’important és que hi hagi figures narratives que els acompanyin i els facin sentir part d’una cosa més gran.
4. Una missió per complir
Aquí connectem amb l’ABP o la gamificació. Què han d’investigar, resoldre, dissenyar, prototipar o defensar? La narrativa no tapa la pedagogia, la sosté i li dóna forma .
5. Un final amb sentit
No pot acabar sense més ni més. Sempre penso en un tancament que deixi empremta: una exposició, una carta enviada a una institució, una acció a la comunitat, un missatge gravat, una celebració… Cosa que faci tangible el viatge viscut .
Narrativa + emoció + acció = implicació
Quan connectem la narrativa amb l’emoció i amb accions reals , l’aprenentatge es transforma. No és màgia. És disseny intencional amb mirada pedagògica .
I sí, de vegades no surt perfecte. Però us asseguro que quan funciona, l’aula s’omple de sentit. D’alumnes que pregunten més enllà del currículum. De ganes de venir a l’escola. D’aquelles mirades que diuen: “això m’importa”.
Per on començar?
- Tria un contingut curricular que vulguis treballar de manera diferent.
- Pensa en quina història real o inventada podries vincular-ho.
- Dissenya una situació inicial potent.
- No ho expliquis tot des del principi: deixa buits perquè l’alumnat els descobreixi .
- I recorda: no és actuar, és crear context .
Per tancar…
No necessites ser novel·lista. Només necessites mirar la teva aula com un espai on també es poden explicar històries . Perquè, quan l’aprenentatge té narrativa, té ànima.
I si necessitem alguna cosa avui a l’escola, és ànima.
Si vols conèixer més sobre els meus projectes, visita el meu perfil a Dialnet.