El docent també comunica quan no parla

Quan pensem en comunicació educativa, és habitual imaginar reunions amb les famílies, correus electrònics, publicacions a les xarxes socials o la pàgina web del centre.

Tanmateix, la comunicació va molt més enllà de les paraules.

Un docent comunica abans de començar una classe, mentre escolta una pregunta, quan organitza un espai d’aprenentatge, en respondre a un conflicte o, fins i tot, quan decideix guardar silenci.

Perquè en educació no només comunica allò que diem.

També comunica tot allò que fem.

La comunicació comença abans de parlar

L’alumnat interpreta contínuament el que passa al seu voltant.

La manera com rebem una classe, l’expressió del nostre rostre, el to de veu, la disposició de l’aula o l’atenció que prestem a cada alumne transmeten missatges constantment.

De vegades no en som conscients, però una mateixa explicació es pot percebre de manera molt diferent segons com la comuniquem.

La comunicació no verbal influeix en el clima de l’aula tant com les mateixes paraules.

Cada espai també educa

Els centres educatius parlen fins i tot quan estan buits.

L’organització dels passadissos, la senyalització, els murals, la neteja, els espais comuns o la manera com es presenten els treballs de l’alumnat reflecteixen la cultura del centre.

No és únicament una qüestió estètica.

És una manera de comunicar quina importància donem a l’aprenentatge, a la participació, a la creativitat o a la cura de les persones.

Els espais també transmeten expectatives.

I les expectatives eduquen.

Cada missatge construeix confiança

Un correu electrònic.

Una circular.

Una reunió amb les famílies.

Una trucada telefònica.

Un comentari a l’agenda.

Tots ells són oportunitats per enfortir la relació entre l’escola i les famílies.

La comunicació no consisteix únicament a informar.

Consisteix a generar confiança.

Un missatge clar, proper i respectuós evita malentesos, millora la convivència i facilita el treball conjunt.

En moltes ocasions, la manera de comunicar té tant impacte com el mateix contingut.

També comuniquem quan gestionem un conflicte

Els conflictes formen part de qualsevol comunitat educativa.

La diferència no és evitar-los, sinó la manera d’afrontar-los.

Cada vegada que un docent escolta abans de jutjar, manté la calma, busca solucions o reconeix un error, està ensenyant molt més que una estratègia de resolució de conflictes.

Està modelant una manera de relacionar-se.

L’alumnat aprèn observant com reaccionen els adults.

I aquesta és una de les lliçons més difícils d’ensenyar únicament amb paraules.

La comunicació digital també construeix identitat

Avui la comunicació educativa també passa per la pàgina web del centre, les xarxes socials, les plataformes digitals i altres canals de comunicació.

No es tracta de publicar per publicar.

Es tracta d’explicar qui som, què fem i per què ho fem.

Una bona comunicació ajuda a donar visibilitat a la feina que moltes vegades es fa dins de les aules i que, d’una altra manera, quedaria invisible per a les famílies i la societat.

Comunicar no és fer màrqueting buit.

És donar sentit i context a la tasca educativa.

Tot comunica

Hi ha una idea molt utilitzada en comunicació: és impossible no comunicar.

A l’escola passa exactament el mateix.

Comunica un somriure.

Comunica un silenci.

Comunica un retard.

Comunica una resposta.

Comunica una porta oberta.

Comunica una mirada.

I també comunica allò que decidim no fer.

Per això, cuidar la comunicació no significa únicament escriure millors correus o tenir una web més atractiva.

Significa ser conscients que cada decisió transmet una manera d’entendre l’educació.

Perquè, al cap i a la fi, la comunicació no és un complement de la tasca docent.

És una part essencial d’aquesta.

I quan aprenem a comunicar amb coherència, proximitat i propòsit, també estem educant.

Per accedir a tots els meus perfils, podeu visitar el meu Linktree .

Mireia Portero | Guanyadora dels Premis Educa Abanca a Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal

Blog educatiu

Un espai per compartir idees, experiències i recursos reals des de la pràctica.
Aquí trobareu propostes per a l’aula, reflexions i eines llestes per aplicar.

Quan l’alumnat ensenya: aprendre a cedir el control a l’aula

Durant molt de temps, l’escola ha funcionat des d’una lògica clara: el docent explica i l’alumnat escolta. El control, el ritme i les decisions estaven en mans de l’adult. Però

Docents visibles, escoles fortes: per què mostrar el que fem importa

Durant molt de temps, la cultura docent ha estat marcada per la discreció, fins i tot pel silenci. El que passava a l’aula es quedava a l’aula. Compartir pràctiques, projectes

Aprendre jugant no és infantilitzar: desmuntant mites sobre el joc en educació

Parlar de joc en educació continua generant recels. Encara avui, sentir que l’alumnat “aprèn jugant” provoca, en alguns contextos, la sensació que s’està rebaixant el nivell, perdent rigor o convertint