Classes.
Reunions.
Avaluacions.
Entrevistes amb les famílies.
Formacions.
Projectes.
Correus electrònics.
Incidències que apareixen sense avisar.
La llista sembla no acabar mai.
Tanmateix, potser convé aturar-nos un moment i preguntar-nos si viure permanentment amb la sensació d’urgència ens està ajudant a construir una educació de més qualitat.
O si, per contra, ens està impedint dedicar temps a allò que realment importa.
Estar ocupat no sempre significa avançar
Hi ha una diferència important entre fer moltes coses i avançar.
Podem acabar una jornada amb la sensació de no haver parat ni un minut.
Haver respost desenes de correus.
Haver assistit a diverses reunions.
Haver resolt petits problemes.
Haver preparat materials.
Haver organitzat activitats.
I, tot i així, tenir la sensació que continuem exactament al mateix lloc.
Perquè l’activitat constant no sempre genera progrés.
De vegades, simplement ens manté ocupats.
La urgència també condiciona les nostres decisions
Quan tot sembla urgent, deixem de distingir què és realment important.
Les decisions es prenen amb menys temps per reflexionar.
Els projectes es dissenyen pensant a arribar a la data prevista.
Les reunions busquen resoldre qüestions immediates.
I les converses que requereixen calma queden ajornades per a un altre moment.
A poc a poc, la urgència es converteix en la manera habitual de treballar.
I deixem de qüestionar-la perquè pensem que «sempre ha estat així».
L’educació necessita temps
Aprendre necessita temps.
Innovar necessita temps.
Treballar en equip necessita temps.
Escoltar un/a alumne/a necessita temps.
Acompanyar una família necessita temps.
Reflexionar sobre la pròpia pràctica necessita temps.
Tanmateix, precisament aquestes tasques solen ser les primeres que sacrifiquem quan l’agenda s’omple.
Perquè no generen una urgència visible.
Però sí que tenen un enorme impacte a llarg termini.
Les presses també eduquen
Encara que no en siguem conscients, el ritme amb què treballem transmet un missatge a l’alumnat.
Si sempre vivim accelerats.
Si responem de pressa.
Si no trobem espai per escoltar.
Si ho resolem tot corrents.
També estem ensenyant una manera de relacionar-se amb la feina i amb les persones.
L’escola no només ensenya continguts.
També transmet una cultura.
I aquesta cultura es construeix, entre altres coses, a partir del ritme amb què vivim cada dia.
No tot mereix la mateixa velocitat
De vegades confonem rapidesa amb eficiència.
Però no totes les decisions s’han de prendre immediatament.
Ni tots els projectes requereixen el mateix nivell de prioritat.
Aprendre a diferenciar entre allò que és urgent i allò que és important és una competència essencial per a qualsevol organització.
També per als centres educatius.
Perquè quan tot té la màxima prioritat, en realitat res no en té.
Liderar també significa protegir el temps
Una de les responsabilitats del lideratge educatiu consisteix a crear espais on sigui possible pensar.
On les reunions tinguin un propòsit clar.
On els equips puguin planificar amb antelació.
On hi hagi marge per reflexionar abans de decidir.
I on el professorat pugui dedicar temps a allò que aporta un veritable valor a l’aprenentatge.
Protegir el temps no significa treballar menys.
Significa treballar amb més intenció.
Avançar no sempre implica fer més
De vegades pensem que millorar un centre educatiu consisteix a incorporar nous projectes cada curs.
Més iniciatives.
Més programes.
Més activitats.
Tanmateix, també hi ha una altra manera d’avançar.
Consolidar allò que ja funciona.
Simplificar processos.
Eliminar tasques que ja no aporten valor.
Donar continuïtat als projectes.
Dedicar temps a millorar allò que ja fem.
Perquè créixer no sempre significa afegir.
En moltes ocasions, significa aprendre a prioritzar.
Potser la millor decisió és abaixar el ritme
Vivim en una societat que valora la velocitat.
Respondre abans.
Acabar abans.
Fer més.
Però l’educació té uns tempos diferents.
Necessita conversa.
Escolta.
Observació.
Reflexió.
Presència.
Potser no podrem eliminar totes les urgències del dia a dia.
Sempre hi haurà imprevistos.
Sempre hi haurà moments de més intensitat.
Però sí que podem preguntar-nos si volem que les presses siguin la cultura que defineixi els nostres centres.
Perquè una escola no millora per fer cada vegada més coses.
Millora quan aconsegueix dedicar més temps a allò que realment transforma l’aprenentatge i les persones.
Per accedir a tots els meus perfils, podeu visitar el meu Linktree .
Mireia Portero | Guanyadora dels Premis Educa Abanca a Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal
