DUA i gamificació: tothom juga, tothom aprèn
La gamificació no és només sumar punts. Ben dissenyada, permet que cada alumne/a trobi el seu propi camí dins del joc.
- Rutes o nivells alternatius: no tots han de passar per les mateixes missions; oferir opcions dona sensació d’autonomia.
- Varietat de rols: no tots han de ser líders o estrategs; alguns poden ser exploradors, creatius, mediadors…
- Múltiples formes de mostrar els assoliments: punts, insígnies, avenços visuals o reconeixements orals.
- Narratives que connectin emocionalment: triar històries inclusives, amb referents diversos i sense estereotips.
- Cooperació com a eix: missions grupals on l’èxit depèn de l’aportació de tothom, no només dels més ràpids.
Exemple: En una aventura gamificada sobre sostenibilitat, els equips triaven la seva missió (ODS diferent) i completaven reptes adaptats als seus interessos: crear un pòdcast, dissenyar una campanya o construir un prototip.
DUA i ABP: projectes que s’adapten a les persones
L’ABP encaixa de manera natural amb el DUA, perquè permet partir de la diversitat i donar veu a l’alumnat.
Aplicacions pràctiques:
- Entrada múltiple al projecte: vídeo, història, experiència o experiment. Cada alumne connecta de manera diferent amb el repte.
- Tasques amb diferents formats: informes, maquetes, vídeos, exposicions, dramatitzacions, pòdcasts…
- Treball cooperatiu amb rols rotatius, per garantir que tothom participi des dels seus punts forts.
- Avaluació flexible: rúbriques compartides, autoavaluació i coavaluació adaptades al nivell de cada grup.
Exemple: En un projecte sobre l’energia, l’alumnat va dissenyar solucions per estalviar electricitat a l’escola. Alguns van programar sensors, altres van crear cartells, i altres van gravar vídeos explicatius. Tots van aportar des del seu talent.
DUA i Educació Física: moviment per a tothom
L’Educació Física és l’escenari ideal per aplicar el DUA, perquè cada cos aprèn de manera diferent.
Claus pràctiques:
- Propostes amb diferents nivells de dificultat, on cada alumne tria el repte que s’ajusta a les seves capacitats.
- Èmfasi en la cooperació més que en la competició.
- Materials variats i accessibles, que afavoreixen la participació de tothom.
- Reflexió posterior sobre les emocions i els aprenentatges viscuts.
Exemple: En un circuit motor cooperatiu, cada grup havia de superar proves on no guanyava qui corria més, sinó qui ajudava millor els altres. Al final, vam reflexionar sobre l’empatia i el treball en equip.
Conclusió: dissenyar per a tothom no és complicar, és enriquir
Aplicar el DUA no implica preparar més activitats, sinó pensar millor les que ja fem.
Significa entendre que la diversitat no és un obstacle, sinó l’essència de les nostres aules.
I quan dissenyem des d’aquesta mirada, la inclusió deixa de ser un objectiu i es converteix en una realitat quotidiana.
Segueix-me per a novetats a LinkedIn .
