Multitasca no és sinònim de caos
Ser professor avui implica moltes capes. De vegades som docents, altres formadors, altres creadors de contingut, dinamitzadors d’equip, comunicadors… Però si no hi posem focus, podem acabar fent de tot sense gaudir-ne res .
Per això, més enllà d’organitzar-me bé, intento organitzar-me amb propòsit .
Trucs que m’ajuden a no naufragar
1. Ús eines digitals simples, però eficaces
- Google Calendar per visualitzar la meva setmana amb antelació. Em reservo blocs de temps per treballar sense interrupcions.
- Trello o Notion per organitzar idees, projectes, llistes. Un lloc on “buidar el cap”.
- Pomodor o Focus To-Do quan necessito concentració total.
2. Agrupo tasques similars
Intento no saltar d’una tasca a una altra tota l’estona. Si he de gravar vídeos, en preparo diversos en una mateixa sessió. Si estic corregint, reservo un bloc només per això. Així entro en flow i vaig més ràpida… i amb menys desgast mental.
3. Vaig aprendre a dir no (oa dir-ho millor)
No tot el que brilla cal fer-ho. Abans deia que sí a tot i acabava saturada. Ara, si alguna cosa no suma al meu propòsit educatiu o em resta equilibri personal, ho posposo o ho descarto . I no passa res.
4. Delego (i confio)
En equips, en companys, eines. No necessito controlar-ho tot perquè surti bé. Delegar és clau per sostenir el ritme sense esgotar-se.
5. Em reservo espais de desconnexió real
Llegir per plaer. Passejar. Estar amb els meus. No reviso correus a la nit ni els caps de setmana (bé… gairebé mai). Perquè descansar també és productivitat a llarg termini .
I la passió?
La passió no es perd si l’alimentes des del gaudi, no des de l’exigència .
Per això trio els projectes que m’emocionen, m’envolto de persones que m’inspiren i em recordo sovint per què faig el que faig .
No és una superprofe.
Es tracta de ser una professió real, amb moltes facetes… però amb un fil conductor clar : educar amb sentit.
Pots veure la meva trajectòria investigadora a ResearchGate .
