Perquè la reputació d’una escola no es construeix únicament a Internet.
Es construeix, sobretot, a través de les experiències que viuen les persones que en formen part.
La marca no és un logotip
És habitual associar la imatge d’un centre amb el seu logotip, els seus colors corporatius, la seva pàgina web o les seves xarxes socials.
Tot això forma part de la identitat visual.
Però la marca va molt més enllà.
La veritable marca d’una escola és allò que les famílies expliquen quan algú els pregunta pel centre.
És el que recorda un antic alumne anys després d’haver acabat la seva etapa escolar.
És la percepció que té un docent quan arriba a treballar al centre.
La marca no és allò que diem que som.
És allò que els altres experimenten.
Cada experiència comunica
La primera visita d’una família.
La manera com es respon a una trucada.
L’acollida d’un nou alumne/a.
La comunicació amb les famílies.
L’organització d’una reunió.
La manera de resoldre un conflicte.
Tots aquests petits moments construeixen una imatge del centre.
I, en moltes ocasions, tenen molt més impacte que qualsevol publicació a les xarxes socials.
Perquè les persones recorden com s’han sentit.
Les xarxes socials mostren. L’experiència ho confirma.
Les xarxes socials són una excel·lent eina per donar visibilitat a tot allò que passa dins de l’escola.
Permeten compartir projectes, activitats, èxits i el dia a dia del centre.
Però no poden substituir l’experiència real.
Si hi ha coherència entre allò que es comunica i allò que realment viuen les famílies i l’alumnat, la confiança creix.
Quan aquesta coherència no existeix, la reputació acaba deteriorant-se.
La comunicació pot atraure.
L’experiència és la que fidelitza.
El professorat també forma part de la marca
Sovint pensem que la comunicació depèn únicament de l’equip directiu o de la persona responsable de comunicació.
Però tots els professionals del centre contribueixen a construir-ne la reputació.
Cada conversa.
Cada correu electrònic.
Cada reunió.
Cada benvinguda.
Cada comiat.
Cada decisió.
Tot comunica.
I cada persona representa els valors del centre en la seva relació amb l’alumnat, les famílies i la resta de l’equip.
Una marca es construeix des de dins
Els centres que projecten una imatge sòlida solen compartir una característica.
Hi ha coherència entre allò que diuen i allò que fan.
No intenten aparentar una realitat diferent.
La mostren.
Por eso, antes de preguntarnos cómo mejorar la comunicación externa, quizá deberíamos preguntarnos cómo es la Per això, abans de preguntar-nos com podem millorar la comunicació externa, potser ens hauríem de preguntar com és l’experiència quotidiana de les persones que formen part de la comunitat educativa.
Perquè la millor campanya de comunicació sempre comença dins del centre.
La reputació es construeix cada dia
No existeix cap estratègia capaç de substituir la feina ben feta.
La confiança es construeix lentament.
A través de petits gestos.
De relacions autèntiques.
D’una comunicació propera.
De decisions coherents.
I d’una cultura compartida.
Les xarxes socials poden ajudar a donar visibilitat a aquesta realitat.
Però mai no la podran substituir.
Perquè la marca d’un centre educatiu no depèn únicament del que publica.
Depèn, sobretot, del que les persones viuen quan en formen part.
I aquesta experiència serà sempre la millor carta de presentació.
Per accedir a tots els meus perfils, podeu visitar el meu Linktree .
Mireia Portero | Guanyadora dels Premis Educa Abanca a Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal
