Tanmateix, hi ha una pregunta que poques vegades ens fem: què passa amb tot allò que ja hem posat en marxa?
Perquè innovar no hauria de significar començar sempre de zero.
La temptació del que és nou
En molts centres educatius vivim amb la sensació que sempre hi ha alguna cosa més per incorporar.
Una plataforma nova.
Una metodologia diferent.
Una eina basada en intel·ligència artificial.
Un projecte que sembla imprescindible.
I, gairebé sense adonar-nos-en, el que és nou comença a substituir allò que ja fèiem abans fins i tot d’haver analitzat si estava funcionant.
No tot canvi suposa una millora.
I no tota innovació necessita substituir el que ja existeix.
Innovar també és saber consolidar
Una bona pràctica no perd valor perquè faci diversos anys que està en funcionament.
Si continua motivant l’alumnat, afavoreix l’aprenentatge i respon als objectius educatius, potser no cal substituir-la.
Cal consolidar-la.
De vegades confonem innovació amb novetat.
Però innovar no consisteix únicament a incorporar coses noves.
També implica revisar, ajustar, millorar i donar continuïtat a allò que ha demostrat que funciona.
Perquè la veritable innovació no sempre és visible.
Moltes vegades passa quan perfeccionem una proposta que ja forma part de la identitat del centre.
La memòria pedagògica també educa
Els centres educatius construeixen la seva cultura a través dels projectes que mantenen al llarg del temps.
Quan una iniciativa desapareix cada curs per ser substituïda per una altra, és difícil generar una identitat compartida.
En canvi, quan un projecte es revisa, evoluciona i millora any rere any, es converteix en part de la història del centre.
I aquesta memòria també educa.
Permet que els equips comparteixin experiències, que els docents nous trobin referents i que l’alumnat visqui propostes consolidades que han demostrat el seu valor.
Avaluar abans de canviar
Abans d’incorporar una nova iniciativa, potser ens hauríem d’aturar a respondre algunes preguntes.
Ha funcionat realment el projecte anterior?
Quines evidències en tenim?
Quina és l’opinió de l’alumnat i del professorat?
Quins aspectes convé millorar?
Només quan hi ha una avaluació rigorosa podem decidir si un projecte necessita evolucionar, mantenir-se o deixar pas a un altre.
Canviar per canviar poques vegades condueix a una millora.
Menys novetats i més sentit
La innovació sostenible no depèn de la quantitat de projectes que un centre posa en marxa.
Depèn de la capacitat per escollir aquells que aporten valor i donar-los el temps necessari perquè es consolidin.
L’educació necessita innovació.
Però també necessita estabilitat.
Els aprenentatges profunds, les cultures de centre i els projectes transformadors no es construeixen en pocs mesos.
Requereixen temps, acompanyament i continuïtat.
Innovar mirant cap al futur… sense oblidar el camí recorregut
Mirar cap al futur és imprescindible.
Però fer-ho no significa oblidar tot allò que hem après durant el camí.
Cada projecte desenvolupat, cada experiència viscuda i cada decisió pedagògica formen part del patrimoni educatiu d’un centre.
Innovar també consisteix a reconèixer aquest recorregut, aprendre’n i utilitzar-lo com a punt de partida per continuar creixent.
Perquè les millors escoles no són necessàriament les que fan més coses noves.
Són aquelles que saben distingir què val la pena canviar… i què val la pena conservar.
Per accedir a tots els meus perfils, podeu visitar el meu Linktree .
Mireia Portero | Guanyadora dels Premis Educa Abanca a Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal
