Formar-se és imprescindible. De fet, poques professions evolucionen tan ràpidament com la docència.
Però, entre tanta oferta, convé fer-se una pregunta incòmoda: estem aprenent per millorar la nostra pràctica o simplement per acumular certificats?
Quan el certificat es converteix en l’objectiu
No hi ha res de dolent a obtenir un diploma després d’una formació. És una manera de reconèixer el temps i l’esforç dedicats.
El problema apareix quan el certificat deixa de ser una conseqüència de l’aprenentatge i es converteix en el principal motiu per formar-se.
Aleshores comencem a mesurar el nostre desenvolupament professional pel nombre d’hores realitzades, els crèdits obtinguts o les insígnies aconseguides.
I oblidem la pregunta més important:
Què ha canviat en la meva manera d’ensenyar després d’aquesta formació?
Perquè una formació que no transforma la pràctica difícilment transformarà l’aprenentatge de l’alumnat.
Aprendre no sempre significa fer més cursos
De vegades pensem que com més ens formem, millors docents serem.
Tanmateix, la qualitat d’una formació no depèn únicament dels seus continguts, sinó del que fem amb ells quan tornem a l’aula.
Hi ha cursos que canvien completament la nostra manera d’entendre l’educació.
I n’hi ha d’altres que, tot i ser interessants, gairebé no modifiquen la nostra pràctica.
La diferència no acostuma a estar en el programa.
És en la nostra capacitat per qüestionar-nos, experimentar i adaptar allò que hem après al nostre context.
De l’aprenentatge a la transformació
La formació pren sentit quan deixa de quedar-se en una llibreta o en una carpeta de l’ordinador.
Aprendre implica provar, equivocar-se, reajustar, tornar-ho a intentar i compartir allò que funciona.
No n’hi ha prou amb conèixer una metodologia activa, una eina digital o una estratègia d’avaluació.
El que realment importa és preguntar-nos quan té sentit utilitzar-la, amb quin alumnat i amb quin objectiu educatiu.
Perquè ensenyar no consisteix a aplicar receptes.
Consisteix a prendre decisions pedagògiques fonamentades.
També cal aprendre a seleccionar
Vivim envoltats de propostes formatives.
Cada setmana apareixen nous cursos, aplicacions, metodologies o tendències que prometen transformar l’educació.
I, sense adonar-nos-en, podem caure en la sensació que sempre ens falta aprendre alguna cosa més.
Però formar-se també implica aprendre a escollir.
No tot el que està de moda respon a les necessitats del nostre alumnat.
No totes les eines aporten el mateix valor.
No totes les metodologies encaixen en qualsevol context.
La formació contínua no consisteix a dir que sí a tot.
Consisteix a saber què mereix realment el nostre temps.
Compartir allò après també forma part de la formació
Una de les millors maneres de consolidar un aprenentatge és compartir-lo.
Quan expliquem una experiència, acompanyem un company o una companya, obrim les portes de la nostra aula o mostrem tant els encerts com els errors, aquest coneixement deixa de ser individual per convertir-se en un aprenentatge col·lectiu.
Els centres educatius creixen quan la formació no s’acaba en finalitzar un curs.
Continua en les converses de passadís, en les reunions pedagògiques, en els projectes compartits i en la voluntat d’aprendre els uns dels altres.
Formar-se és una actitud
La formació docent no s’hauria d’entendre com una cursa per aconseguir més certificats.
Hauria de ser una actitud permanent de curiositat, reflexió i millora.
Un docent compromès no és qui acumula més diplomes.
És qui continua fent-se preguntes.
Qui busca noves respostes.
Qui té la humilitat de reconèixer que encara pot aprendre.
I qui converteix aquest aprenentatge en oportunitats reals per al seu alumnat.
Perquè, al cap i a la fi, el millor certificat no és el que penja d’una paret.
És el que es reflecteix cada dia en la manera d’ensenyar, d’acompanyar i de continuar creixent com a professional.
T’espero a Pinterest i Instagram amb més recursos visuals.
Mireia Portero | Guanyadora dels Premis Educa Abanca a Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal
