Per què els millors projectes educatius fracassen?

En educació solem dedicar molt de temps a dissenyar projectes. Pensem objectius, metodologies, activitats, recursos i formes d’avaluació. Busquem idees inspiradores, coneixem experiències d’altres centres i intentem construir propostes que millorin l’aprenentatge del nostre alumnat. Tanmateix, sovint passa una cosa que resulta difícil d’entendre.

Projectes amb un gran potencial acaben desapareixent al cap de pocs cursos.

I, en la majoria de les ocasions, no fracassen per la metodologia.

Fracassen per tot allò que passa al seu voltant.

Una bona idea no garanteix un bon projecte

És fàcil pensar que l’èxit d’un projecte depèn de la metodologia escollida.

L’Aprenentatge Basat en Projectes, la gamificació, l’aprenentatge cooperatiu, l’aprenentatge servei o qualsevol altra proposta poden oferir excel·lents resultats.

Però cap metodologia funciona per si sola.

Darrere de qualsevol projecte educatiu hi ha persones, equips, lideratge, planificació i una cultura de centre que en condicionen el desenvolupament.

Quan algun d’aquests elements falla, fins i tot les millors idees poden quedar pel camí.

El temps també és un recurs pedagògic

Molts projectes neixen amb entusiasme, però sense prou temps per consolidar-se.

Es presenten a l’inici de curs, es posen en marxa amb il·lusió i, poques setmanes després, queden relegats per les urgències del dia a dia.

La innovació necessita temps.

Temps per planificar.

Temps per coordinar-se.

Temps per avaluar.

Temps per millorar.

Quan un projecte no disposa d’aquest espai, corre el risc de convertir-se en una iniciativa puntual en lloc de formar part de la identitat del centre.

Sense acompanyament, la motivació es desgasta

No n’hi ha prou amb presentar un projecte en una reunió i esperar que tot funcioni.

Els equips necessiten acompanyament.

Necessiten espais per resoldre dubtes, compartir dificultats, celebrar els avenços i reajustar allò que no està funcionant.

Quan un docent sent que ha d’afrontar sol un canvi important, és molt més probable que apareguin la incertesa i el desgast.

L’acompanyament no limita l’autonomia.

La reforça.

El lideratge no pot recaure sempre en les mateixes persones

En molts centres educatius trobem projectes que depenen gairebé exclusivament d’una o dues persones.

Mentre elles hi són, tot funciona.

Quan canvien d’etapa, de centre o assumeixen altres responsabilitats, el projecte perd força o desapareix.

Això no significa que el projecte fos dolent.

Significa que mai no va arribar a formar part de la cultura del centre.

Els projectes sostenibles són aquells que pertanyen a l’equip, no a una persona concreta.

El lideratge compartit no només distribueix responsabilitats.

També garanteix continuïtat.

Avaluar no és buscar errors

Hi ha una altra dificultat habitual.

Posem en marxa un projecte i, quan acaba el curs, passem al següent sense aturar-nos a analitzar què ha passat.

Avaluar no consisteix únicament a comprovar si l’alumnat ha assolit uns objectius.

També implica preguntar-nos:

Què ha funcionat?

Què hauríem de canviar?

Què val la pena mantenir?

Què hem après com a equip?

Sense aquesta reflexió, és molt difícil millorar.

I encara més difícil consolidar una cultura d’innovació.

Els projectes necessiten estabilitat

De vegades pensem que innovar significa incorporar constantment noves iniciatives.

Però els projectes que realment transformen un centre són aquells que tenen continuïtat.

Els que evolucionen curs rere curs.

Els que s’adapten sense perdre la seva essència.

Els que sobreviuen als canvis de professorat perquè formen part d’una visió compartida.

L’estabilitat no està renyida amb la innovació.

És una condició perquè la innovació sigui sostenible.

El veritable èxit és a les persones

Quan un projecte educatiu funciona, solem parlar de la metodologia.

Però, quan deixa de funcionar, poques vegades analitzem el context que l’envolta.

La diferència entre un projecte que perdura i un altre que desapareix poques vegades es troba en una aplicació, una estratègia o una eina.

Acostuma a estar en la capacitat del centre per cuidar les persones que el fan possible.

Perquè els millors projectes educatius no fracassen per falta d’idees.

Fracassen quan falten temps, lideratge compartit, acompanyament, avaluació i una visió comuna.

I quan aquests elements existeixen, fins i tot les idees més senzilles poden convertir-se en autèntics motors de transformació.

Per accedir a tots els meus perfils, podeu visitar el meu Linktree .

Mireia Portero | Guanyadora dels Premis Educa Abanca a Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal

Blog educatiu

Un espai per compartir idees, experiències i recursos reals des de la pràctica.
Aquí trobareu propostes per a l’aula, reflexions i eines llestes per aplicar.

El docent també comunica quan no parla

Quan pensem en comunicació educativa, és habitual imaginar reunions amb les famílies, correus electrònics, publicacions a les xarxes socials o la pàgina web del centre.

Tanmateix, la comunicació va molt més

La innovació també necessita memòria

Innovar s’ha convertit en una de les paraules més repetides en educació. Cada curs arriben noves metodologies, eines digitals, projectes, recursos o tendències que prometen transformar l’aprenentatge. I és positiu

Estem formant docents o acumulant certificats?

Vivim un moment en què mai no havia estat tan fàcil accedir a la formació. Cursos en línia, webinars, congressos, microcredencials, insígnies digitals, certificacions, màsters, jornades… L’oferta és immensa i,