El seu compromís acostuma a ser reconegut i valorat.
Però, de vegades, aquest mateix compromís acaba convertint-se en una expectativa permanent.
I és llavors quan l’entusiasme deixa de ser una elecció per convertir-se en una exigència.
El risc de fer-ho sempre
A tots els centres educatius hi ha persones que, de manera natural, assumeixen responsabilitats amb il·lusió.
No ho fan per rebre reconeixement.
Ho fan perquè creuen en allò que fan.
Perquè gaudeixen contribuint.
Perquè senten que poden aportar.
Tanmateix, quan algú respon sempre amb un «sí», és fàcil que l’entorn deixi de veure-ho com un gest voluntari i comenci a considerar-ho una cosa habitual.
Allò que era excepcional acaba convertint-se en allò que s’espera.
La confiança també pot generar sobrecàrrega
Sovint, les noves responsabilitats no arriben per imposició.
Arriben perquè altres persones confien en nosaltres.
«Segur que tu ho pots fer.»
«Amb tu sortirà bé.»
«Tu tens experiència.»
Són frases que neixen del reconeixement.
Però, quan es repeteixen de manera constant, també poden convertir-se en una font de pressió.
No perquè hi hagi mala intenció.
Sinó perquè, a poc a poc, es normalitza que siguin sempre les mateixes persones les que assumeixin més tasques.
Compromís no vol dir disponibilitat il·limitada
Hi ha una idea molt estesa en educació.
Pensar que un bon docent sempre està disponible.
Sempre participa.
Sempre col·labora.
Sempre accepta nous reptes.
Tanmateix, el compromís professional no hauria de mesurar-se per la quantitat de responsabilitats que una persona és capaç d’acumular.
Ser un bon professional no implica dir sí a tot.
També significa saber prioritzar.
Protegir el temps necessari per preparar les classes.
Per acompanyar l’alumnat.
Per reflexionar sobre la pròpia pràctica.
I fins i tot per descansar.
Perquè cuidar-se també forma part de l’exercici responsable de la professió.
Aprendre a posar límits
Posar límits no és deixar d’implicar-se.
És decidir de manera conscient on podem aportar més valor.
Acceptar totes les responsabilitats no sempre beneficia el centre.
En algunes ocasions, també impedeix que altres persones tinguin l’oportunitat d’assumir nous reptes, desenvolupar competències o descobrir capacitats que encara no havien posat en pràctica.
Repartir les responsabilitats enforteix els equips.
Concentrar-les sempre en les mateixes persones acaba debilitant-los.
El lideratge també consisteix a repartir oportunitats
Els equips educatius creixen quan el lideratge es distribueix.
Quan el talent no depèn únicament d’unes poques persones.
Quan les responsabilitats es comparteixen.
Quan hi ha confiança per delegar.
I quan cada professional troba espais per contribuir des de les seves fortaleses.
Si sempre recorrem a aquells que sabem que respondran, potser estem resolent el present, però també estem limitant el creixement de l’equip en el futur.
Cuidar l’entusiasme també és una responsabilitat
L’entusiasme és un dels grans motors de l’educació.
És el que impulsa projectes.
El que encomana il·lusió.
El que fa possible continuar innovant fins i tot en moments difícils.
Però cap entusiasme és inesgotable.
Necessita temps.
Necessita reconeixement.
Necessita equilibri.
I necessita entendre que implicar-se no significa renunciar al propi benestar.
Perquè quan l’entusiasme es converteix en una obligació, perd una part de la força que el feia tan valuós.
Continuar gaudint de la professió
L’educació necessita docents compromesos.
Amb iniciativa.
Amb ganes d’aprendre.
Amb il·lusió per millorar.
Però també necessita professionals capaços de cuidar la seva energia per poder continuar ensenyant amb la mateixa passió d’aquí a uns anys.
Potser el veritable compromís no consisteix a acceptar totes les responsabilitats que apareixen.
Potser consisteix a saber escollir aquelles en què realment podem aportar la nostra millor feina, sense oblidar que una professió tan vocacional com la docència també necessita equilibri.
Perquè només qui aconsegueix cuidar el seu propi entusiasme pot continuar inspirant el dels altres.
Per accedir a tots els meus perfils, podeu visitar el meu Linktree .
Mireia Portero | Guanyadora dels Premis Educa Abanca a Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal
