Busquem estratègies perquè els continguts siguin significatius.
Tot això forma part de la nostra professió.
Però, de tant en tant, val la pena aturar-se i fer-se una pregunta.
Què recordaran realment els nostres alumnes d’aquí a deu anys?
Probablement no serà una pàgina concreta d’un llibre de text.
Ni la data d’un examen.
Ni la fitxa que van completar un dimarts qualsevol.
En canvi, hi ha altres coses que sí que acostumen a perdurar.
I, curiosament, moltes vegades no apareixen en cap programació.
Les persones recorden com es van sentir
Quan preguntem a un adult per algun docent que va marcar la seva vida, poques vegades comença parlant d’un contingut.
Parla d’una conversa.
D’una oportunitat.
D’una paraula d’ànim.
D’algú que va confiar en ell quan ni tan sols ell mateix ho feia.
Els aprenentatges importants solen anar lligats a una emoció.
Per això, tot i que el currículum és imprescindible, la manera com acompanyem el nostre alumnat també deixa una empremta profunda.
Una mirada pot canviar una història
De vegades pensem que transformar una vida exigeix dur a terme grans projectes.
Tanmateix, l’educació està plena de petits moments aparentment insignificants.
Un «sé que ho pots aconseguir».
Un «gràcies per intentar-ho».
Un «m’agrada com has resolt aquest problema».
Una conversa després de classe.
Una oportunitat per tornar a començar.
Són gestos senzills.
Però poden convertir-se en records que acompanyin una persona durant molts anys.
Perquè tots necessitem sentir que algú confia en nosaltres.
Els projectes s’obliden. El que vam aprendre gràcies a ells, no.
Amb el pas del temps és possible que un alumne no recordi el nom d’un projecte d’aprenentatge.
Potser tampoc recordarà totes les activitats que va realitzar.
Però sí que pot recordar com es va sentir treballant en equip.
La il·lusió de presentar una idea.
La satisfacció de superar un repte.
La confiança que va guanyar en parlar en públic per primera vegada.
L’orgull de descobrir que era capaç de fer una cosa que mai no hauria imaginat.
Les experiències perduren molt més que els detalls.
També recordaran com resolíem els conflictes
Els docents ensenyem molt més del que expliquem.
El nostre alumnat observa com reaccionem quan alguna cosa no surt bé.
Com escoltem.
Com gestionem un desacord.
Com demanem disculpes.
Com tractem les persones.
Com celebrem els èxits dels altres.
Tot això també educa.
I, en moltes ocasions, deixa una empremta més profunda que qualsevol contingut curricular.
La veritable avaluació arriba molts anys després
Hi ha proves.
Qualificacions.
Informes.
Indicadors.
Tots ells són necessaris per conèixer el progrés acadèmic.
Però hi ha una avaluació molt més silenciosa.
La que arriba anys després.
Quan un antic alumne/a recorda un moment viscut a l’escola i comprèn que allò va influir en la persona que és avui.
Aquest tipus d’aprenentatge no apareix en cap butlletí de notes.
Però potser és un dels més importants.
Educar és deixar empremta
Cap docent no pot recordar totes les classes que ha impartit.
De la mateixa manera, cap alumne no recordarà totes les activitats que va fer durant la seva etapa escolar.
I això és completament normal.
El que és realment important és que, entre tots aquests dies aparentment iguals, hi hagi moments que deixin una empremta positiva.
Moments en què algú es va sentir escoltat.
Valorat.
Respectat.
Capaç.
Perquè són aquests records els que, sovint, acaben acompanyant les persones al llarg de tota la vida.
Potser aquesta és la nostra responsabilitat més gran
Com a docents, dediquem molt d’esforç a ensenyar continguts.
I hem de continuar fent-ho.
Però potser també convé recordar que educar significa molt més que transmetre coneixements.
Significa crear oportunitats.
Despertar la curiositat.
Oferir confiança.
Acompanyar processos.
I ajudar cada alumne/a a descobrir capacitats que encara no sap que té.
D’aquí a deu anys, probablement els nostres alumnes no recordaran totes les explicacions que van escoltar a classe.
Però és molt probable que recordin com els vam fer sentir.
I aquesta, potser, és una de les lliçons més importants que podem deixar.
Per accedir a tots els meus perfils, podeu visitar el meu Linktree .
Mireia Portero | Guanyadora dels Premis Educa Abanca a Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal
