Gamificació amb propòsit: jugar també pot canviar el món

Durant anys, he sentit frases com “això és només un joc” o “estan jugant, no treballant”. I, tanmateix, cada cop que dissenyo una experiència gamificada a l’aula, tinc més clar que jugar no és allò oposat a aprendre, ni de bon tros a comprometre’s. Al contrari: quan el joc es converteix en vehicle d’emocions, decisions i vincles pot ser una eina profundament transformadora.

Escape rooms i breakouts a l’aula: com convertir l’aprenentatge en una aventura col·laborativa

En els darrers anys, els escape rooms i breakouts han esdevingut eines educatives molt potents per transformar l’aula en un espai dinàmic i col·laboratiu. Però, què són exactament aquestes dinàmiques i com les integro a la meva pràctica docent?
Un escape room educatiu és una activitat gamificada on l’alumnat ha de resoldre una sèrie de reptes i endevinalles per “escapar” o completar una missió en un temps determinat. Per la seva banda, un breakout és similar, però en comptes d’escapar, es tracta d’obrir caixes o panys virtuals o físiques amb pistes que el grup ha de trobar i desxifrar. Ambdues dinàmiques fomenten el pensament crític, la creativitat, la comunicació i el treball en equip, habilitats clau al segle XXI.

No tot és competència: com fomentar la col·laboració des del joc

Quan parlem de gamificació a l’aula, un dels riscos més comuns és que el joc es converteixi en una cursa frenètica per acumular punts o pujar als rànquings. Però, i si el veritable motor del joc no fos la competència, sinó la col·laboració?
Des de la meva experiència com a docent d’educació física, robòtica i projectes ABP, he comprovat que les dinàmiques cooperatives generen un aprenentatge més profund i un ambient de classe més positiu. Aquí et comparteixo algunes claus i exemples perquè el joc fomenti la col·laboració i no només la competència.

El que el joc em va ensenyar sobre educar (i la vida)

Hi ha una cosa profundament humana en el joc. Des que som petits, juguem per entendre el món, per connectar amb els altres, per provar sense por. Però el que mai no vaig imaginar és tot el que el joc acabaria ensenyant-me… no només com a mestra, sinó com a persona.
Quan vaig començar a formar-me en gamificació, ho vaig fer amb la mirada posada a l’aula: buscava eines per motivar, per implicar l’alumnat, per fer que l’aprenentatge fos significatiu. El que no sabia és que pel camí aprendria molt més del que oferia.

Gamificació inclusiva: claus perquè ningú no es quedi fora del joc

La gamificació ha demostrat ser una poderosa eina per transformar l’aprenentatge: motiva, connecta, activa la curiositat i genera compromís. Però, com tota metodologia, també implica riscos si no es dissenya amb mirada inclusiva.
I si el joc deixa fora els que més ho necessiten?
I si, en comptes d’apoderar, etiqueta?
I si reforça desigualtats sense adonar-nos-en?
La bona notícia és que ho podem evitar. Perquè una gamificació ben dissenyada pot ser tan inclusiva com a emocionant.

Narratives que transformen: com explicar històries que motivin l’alumnat

En una aula plena de dispositius, plataformes digitals i metodologies actives, de vegades oblidem el més poderós que tenim com a docents: la capacitat de contar històries. I no em refereixo a llegir contes, sinó a dissenyar experiències educatives travessades per una narrativa amb sentit, que connecti amb les emocions, desperti la curiositat i converteixi l’alumnat en protagonista.

Gamificació avançada: com fer un pas més enllà dels punts i els rànquings

La gamificació ha arribat a moltes aules, i això és una bona notícia. Però també té el seu costat perillós: quedar-se a la superfície.
He vist moltes experiències ben intencionades que, al final, es redueixen a una taula de punts i medalles que premien només la rapidesa o el compliment. I quan passa això, el joc deixa de ser motor d’aprenentatge i es converteix en una mecànica buida.
Si ja has començat a gamificar, aquest article és per a tu:
Et proposo 5 claus per fer el salt cap a una gamificació més significativa, creativa i emocionalment potent.

Gamificar no és jugar: claus per transformar l’aprenentatge des de l’emoció i el propòsit

Quan parlo de gamificació en educació , encara avui, moltes persones pensen que es tracta de “jugar per jugar”, de decorar la classe amb colors o d’afegir punts a qualsevol activitat. Però gamificar no és això. Gamificar no és jugar. Gamificar és dissenyar experiències d’aprenentatge memorables , amb un propòsit clar, posant el focus a la motivació, la narrativa, l’autonomia i el progrés.