No es tracta només de què ensenyes, sinó de com ho fas sentir
Dissenyar experiències memorables implica pensar més enllà dels continguts. Què vull que sentin els meus alumnes quan entrin a l’aula? Quin clima necessito generar perquè s’atreveixin a explorar, equivocar-se, crear? Les emocions no són un adorn. Són la porta d’entrada a l’aprenentatge profund .
La narrativa com a fil conductor
En molts dels meus projectes ABP o propostes gamificades, la narrativa és clau . No és el mateix plantejar una activitat sobre reciclatge que submergir-se en una missió per salvar el planeta com a guardians de l’equilibri ecològic. Canvia el llenguatge, canvia l’actitud del grup, canvia la implicació.
Una bona història té:
- Un repte o conflicte clar
- Personatges (reals o inventats) amb què empatitzar
- Un propòsit que transcendeix l’aula
- Girs, sorpreses i decisions a prendre
Estètica i ambientació: cuidar allò visible per activar allò invisible
De vegades subestimem el poder del visual i el simbòlic . Una aula ambientada, un cartell fet amb cura, un passaport de missió, una carta misteriosa… no són simples decoracions. Són disparadors de curiositat, de pertinença, de sentit. El cos es mou diferent quan la ment és dins de la història.
Rituals que deixen empremta
L’aprenentatge també necessita rituals : petites rutines que marquen l’inici o tancament d’una experiència. Pot ser una cançó que dóna la benvinguda, una pluja d’emocions en acabar la sessió, una insígnia simbòlica que es lliura en completar el repte… Aquests moments construeixen memòria emocional i reforcen l’enllaç amb el procés.
Celebrar el procés (no només el producte)
Una exposició final, una gala, una presentació a famílies o companys… són oportunitats per donar valor al recorregut . Moltes vegades, organitzo “fires de projectes” on l’alumnat presenta amb orgull allò que ha creat, allò que ha descobert, allò que ha sentit. L?emoció d?aquell dia no s?oblida. Tampoc l?autoestima que desperta.
En resum: dissenyar per emocionar és…
- Pensar en l’alumnat com a protagonista actiu i emocional del procés
- Crear un context estètic, narratiu i simbòlic que atrapi
- Connectar amb necessitats reals i propòsits autèntics
- Tenir cura dels rituals, les sorpreses i les celebracions
El currículum és important, sí. Però l’emoció és el vehicle que el fa arribar al cor . I això és, al final, allò que marca la diferència entre ensenyar… i transformar.
Més reflexions breus i novetats a Twitter/X .