Educar en temps de FOMO: quan sentir que arribem a tot també s’ha convertit en una assignatura pendent

Vivim en una època en què sembla que sempre està passant alguna cosa interessant. Les xarxes socials ens mostren contínuament nous projectes, metodologies, eines, cursos, congressos, llibres, aplicacions i experiències educatives. Cada dia apareixen recursos que prometen transformar l’aprenentatge i docents que comparteixen idees inspiradores. Mai no havíem tingut accés a tanta informació. I, tanmateix, poques vegades havíem tingut la sensació que sempre ens falta temps per arribar a tot.

Aquest fenomen té un nom: FOMO (Fear Of Missing Out), la por d’estar perdent-nos alguna cosa. Tot i que acostuma a associar-se a l’ús de les xarxes socials, també és molt present en l’àmbit educatiu. I potser ha arribat el moment de reflexionar sobre com influeix en la nostra manera d’ensenyar, d’aprendre i de viure la professió docent.

La sensació que sempre hi ha alguna cosa més

Molts docents acaben una jornada de feina i, abans fins i tot de desconnectar, ja estan descobrint una nova eina d’intel·ligència artificial, una proposta de gamificació, un webinar sobre avaluació competencial o un projecte innovador compartit per un altre centre.

Tot resulta interessant.

Tot sembla útil.

I tot genera la sensació que ho hauríem de conèixer, provar o incorporar com més aviat millor.

El problema no és que hi hagi tantes oportunitats d’aprenentatge.

El problema apareix quan sentim que no aprofitar-les significa quedar-nos enrere.

Innovar no consisteix a fer-ho tot

En educació hi ha una enorme il·lusió per millorar, aprendre i oferir les millors experiències a l’alumnat. Aquesta actitud és, sens dubte, una de les grans fortaleses de la professió docent.

Tanmateix, el desig constant d’incorporar novetats pot convertir-se en una font de pressió.

No és possible utilitzar totes les metodologies.

Ni totes les eines digitals.

Ni assistir a totes les formacions.

Ni participar en tots els projectes.

Intentar-ho només condueix al cansament i a la sensació permanent que no estem fent prou.

Potser innovar no consisteix a fer més.

Potser consisteix a triar millor.

L’aprenentatge també necessita pauses

Estem acostumats a parlar de formació permanent, i amb raó. Un bon docent no deixa mai d’aprendre.

Però aprendre no significa consumir informació de manera contínua.

També implica aturar-se.

Reflexionar.

Experimentar.

Consolidar allò que hem après.

I preguntar-nos què té realment sentit per al nostre context.

No tota novetat mereix convertir-se en una prioritat.

De vegades, el veritable creixement professional arriba quan dediquem temps a aprofundir en allò que ja estem fent.

Quin missatge rep l’alumnat?

El FOMO no afecta únicament el professorat.

Els nostres alumnes també creixen envoltats d’estímuls constants.

Vídeos de pocs segons.

Notificacions.

Contingut infinit.

La sensació que sempre hi ha alguna cosa nova esperant.

En aquest context, l’escola té una responsabilitat que va molt més enllà d’ensenyar continguts.

També ha d’ensenyar a seleccionar.

A prioritzar.

A conviure amb la incertesa.

I a comprendre que no cal ser a tot arreu per continuar aprenent.

Educar també significa ajudar a distingir entre allò urgent i allò important.

Recuperar el valor de la profunditat

Vivim en una cultura que premia la rapidesa.

Però l’aprenentatge autèntic poques vegades és immediat.

Comprendre un concepte complex.

Desenvolupar una competència.

Construir una relació de confiança.

Dissenyar un bon projecte.

Tot això requereix temps.

Quan intentem abastar massa, correm el risc de quedar-nos a la superfície.

L’educació necessita més profunditat que velocitat.

I això exigeix renunciar, en algunes ocasions, a la sensació de voler arribar a tot.

Triar també és una competència

Potser un dels aprenentatges més importants del segle XXI és aprendre a triar.

Triar quina informació mereix la nostra atenció.

Quines eines aporten realment valor.

Quins projectes tenen sentit per al nostre alumnat.

I què podem deixar passar sense sentir que estem perdent una oportunitat.

Perquè dir «no» a algunes propostes també significa dir «sí» a allò que realment importa.

Educar amb intenció, no amb ansietat

La tecnologia continuarà evolucionant.

Apareixeran noves metodologies.

Noves aplicacions.

Nous recursos.

I noves tendències educatives.

Això forma part del canvi.

L’important és que aquestes novetats no marquin el nostre ritme ni condicionin les nostres decisions.

L’educació no hauria d’avançar impulsada per la por de quedar-se enrere.

Hauria de fer-ho guiada per un propòsit pedagògic clar.

Perquè l’objectiu mai no ha estat utilitzar totes les eines.

Ni seguir totes les tendències.

El veritable repte consisteix a construir experiències d’aprenentatge que tinguin sentit per al nostre alumnat.

I, per aconseguir-ho, potser necessitem recordar que no cal arribar a tot.

Cal triar bé.

Per accedir a tots els meus perfils, podeu visitar el meu Linktree .

Mireia Portero | Guanyadora dels Premis Educa Abanca a Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal

Blog educatiu

Un espai per compartir idees, experiències i recursos reals des de la pràctica.
Aquí trobareu propostes per a l’aula, reflexions i eines llestes per aplicar.

Magisteri no només serveix per ser mestre: una professió amb més camins dels que imaginem

Quan algú decideix estudiar Magisteri, una de les preguntes que més sovint escolta és: «I després què faràs? Ser mestre?»
La resposta més habitual acostuma a ser que sí. I, efectivament,

Els valors del docent: allò que educa fins i tot quan no ensenyem continguts

Més enllà de metodologies, recursos o currículums, hi ha alguna cosa que travessa tota acció educativa: els valors del docent. No sempre apareixen escrits en una programació ni s’avaluen amb

Si no gestionem la comunicació, la convivència se’n veurà afectada

La convivència en un centre educatiu no depèn només de normes, protocols o sancions. Depèn, en gran mesura, de com ens comuniquem. El que diem, com ho diem, quan ho