Aquest fenomen té un nom: FOMO (Fear Of Missing Out), la por d’estar perdent-nos alguna cosa. Tot i que acostuma a associar-se a l’ús de les xarxes socials, també és molt present en l’àmbit educatiu. I potser ha arribat el moment de reflexionar sobre com influeix en la nostra manera d’ensenyar, d’aprendre i de viure la professió docent.
La sensació que sempre hi ha alguna cosa més
Molts docents acaben una jornada de feina i, abans fins i tot de desconnectar, ja estan descobrint una nova eina d’intel·ligència artificial, una proposta de gamificació, un webinar sobre avaluació competencial o un projecte innovador compartit per un altre centre.
Tot resulta interessant.
Tot sembla útil.
I tot genera la sensació que ho hauríem de conèixer, provar o incorporar com més aviat millor.
El problema no és que hi hagi tantes oportunitats d’aprenentatge.
El problema apareix quan sentim que no aprofitar-les significa quedar-nos enrere.
Innovar no consisteix a fer-ho tot
En educació hi ha una enorme il·lusió per millorar, aprendre i oferir les millors experiències a l’alumnat. Aquesta actitud és, sens dubte, una de les grans fortaleses de la professió docent.
Tanmateix, el desig constant d’incorporar novetats pot convertir-se en una font de pressió.
No és possible utilitzar totes les metodologies.
Ni totes les eines digitals.
Ni assistir a totes les formacions.
Ni participar en tots els projectes.
Intentar-ho només condueix al cansament i a la sensació permanent que no estem fent prou.
Potser innovar no consisteix a fer més.
Potser consisteix a triar millor.
L’aprenentatge també necessita pauses
Estem acostumats a parlar de formació permanent, i amb raó. Un bon docent no deixa mai d’aprendre.
Però aprendre no significa consumir informació de manera contínua.
També implica aturar-se.
Reflexionar.
Experimentar.
Consolidar allò que hem après.
I preguntar-nos què té realment sentit per al nostre context.
No tota novetat mereix convertir-se en una prioritat.
De vegades, el veritable creixement professional arriba quan dediquem temps a aprofundir en allò que ja estem fent.
Quin missatge rep l’alumnat?
El FOMO no afecta únicament el professorat.
Els nostres alumnes també creixen envoltats d’estímuls constants.
Vídeos de pocs segons.
Notificacions.
Contingut infinit.
La sensació que sempre hi ha alguna cosa nova esperant.
En aquest context, l’escola té una responsabilitat que va molt més enllà d’ensenyar continguts.
També ha d’ensenyar a seleccionar.
A prioritzar.
A conviure amb la incertesa.
I a comprendre que no cal ser a tot arreu per continuar aprenent.
Educar també significa ajudar a distingir entre allò urgent i allò important.
Recuperar el valor de la profunditat
Vivim en una cultura que premia la rapidesa.
Però l’aprenentatge autèntic poques vegades és immediat.
Comprendre un concepte complex.
Desenvolupar una competència.
Construir una relació de confiança.
Dissenyar un bon projecte.
Tot això requereix temps.
Quan intentem abastar massa, correm el risc de quedar-nos a la superfície.
L’educació necessita més profunditat que velocitat.
I això exigeix renunciar, en algunes ocasions, a la sensació de voler arribar a tot.
Triar també és una competència
Potser un dels aprenentatges més importants del segle XXI és aprendre a triar.
Triar quina informació mereix la nostra atenció.
Quines eines aporten realment valor.
Quins projectes tenen sentit per al nostre alumnat.
I què podem deixar passar sense sentir que estem perdent una oportunitat.
Perquè dir «no» a algunes propostes també significa dir «sí» a allò que realment importa.
Educar amb intenció, no amb ansietat
La tecnologia continuarà evolucionant.
Apareixeran noves metodologies.
Noves aplicacions.
Nous recursos.
I noves tendències educatives.
Això forma part del canvi.
L’important és que aquestes novetats no marquin el nostre ritme ni condicionin les nostres decisions.
L’educació no hauria d’avançar impulsada per la por de quedar-se enrere.
Hauria de fer-ho guiada per un propòsit pedagògic clar.
Perquè l’objectiu mai no ha estat utilitzar totes les eines.
Ni seguir totes les tendències.
El veritable repte consisteix a construir experiències d’aprenentatge que tinguin sentit per al nostre alumnat.
I, per aconseguir-ho, potser necessitem recordar que no cal arribar a tot.
Cal triar bé.
Per accedir a tots els meus perfils, podeu visitar el meu Linktree .
Mireia Portero | Guanyadora dels Premis Educa Abanca a Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal
