La falsa neutralidad educativa
La neutralitat en educació sovint es presenta com una garantia d’objectivitat. Però, a la pràctica, moltes vegades es converteix en una manera d’evitar conflictes, incomoditats o responsabilitats.
No posicionar-se davant la desigualtat, la discriminació, la injustícia o la violència no és ser neutral. És legitimar l’estat de les coses. És transmetre, encara que sigui de manera implícita, que tot és acceptable o que no val la pena qüestionar-ho.
I això també educa.
Educar siempre transmite valores
Cada decisió educativa transmet valors:
quins continguts prioritzem,
com avaluem,
com gestionem un conflicte,
quins discursos permetem i quins qüestionem,
a qui escoltem i a qui no.
Educar en silenci davant determinades realitats també és un missatge. L’alumnat aprèn no només del que diem, sinó del que tolerem, evitem o normalitzem.
Per això, la pregunta no és si eduquem en valors, sinó en quins valors ho estem fent.
Tomar postura no es adoctrinar
Una de les grans pors quan es parla de compromís docent és confondre posicionament amb adoctrinament. Però no són el mateix.
Adoctrinar és imposar una única visió sense espai per al pensament crític.
Educar amb valors és oferir marcs ètics, preguntes, referents i eines perquè l’alumnat construeixi el seu propi criteri.
Prendre postura com a docent no implica dir què pensar, sinó defensar principis bàsics: el respecte a la dignitat humana, la igualtat, la justícia social, la convivència, la cura de l’entorn, l’empatia i el pensament crític.
I aquests principis no són ideologia. Són educació.
El compromiso docente en un mundo complejo
Vivim en un context marcat per la polarització, la desinformació, l’individualisme i la immediatesa. En aquest escenari, l’escola no pot limitar-se a transmetre continguts com si estigués al marge de la realitat.
Educar implica ajudar a interpretar el món, a qüestionar-lo i a posicionar-s’hi de manera conscient i responsable. No des de consignes, sinó des de la reflexió.
El compromís docent no consisteix a tenir totes les respostes, sinó a no mirar cap a una altra banda quan apareixen preguntes incòmodes.
El aula como espacio de diálogo, no de imposición
Prendre postura no significa tancar el diàleg. Al contrari: l’obre. Una aula compromesa és una aula on es pot debatre, discrepar, argumentar i escoltar amb respecte.
El docent compromès no silencia veus, però tampoc permet que qualsevol discurs passi sense ser qüestionat. Acompanya, contextualitza i posa límits quan es vulneren drets o es reprodueixen violències.
Això també és educar.
Educar es un acto ético
Educar no és només ensenyar matemàtiques, llengua o ciències. És formar persones que viuran en societat. I això implica assumir que l’educació té una dimensió ètica inevitable.
La neutralitat absoluta no existeix.
L’educació sempre pren postura.
La qüestió és si ho fem de manera conscient, reflexiva i responsable…
o si deixem que altres valors -menys humans i menys educatius- ocupin aquest lloc.
Perquè educar també és comprometre’s.
I fer-ho des del respecte, la justícia i la dignitat no és adoctrinar.
És complir amb l’essència més profunda de l’educació.
Més publicacions acadèmiques estan disponibles a ResearcherID i Sciprofiles .
Mireia Portero | Ganadora de los Premios Educa Abanca a Mejor Docente de España en Educación No Formal
