Ensenyar em manté connectada
Seguir a l’aula és la meva manera de no desconnectar-me del que és essencial. De saber com se sent un dilluns a les 9.30 quan el grup no respon. O com se t’il·luminen els ulls quan un projecte cobra vida.
La innovació no és un producte perfecte. És un procés. I moltes vegades és caòtic, cansat, frustrant… però també meravellós.
Cada cop que provo una dinàmica nova, una eina o una proposta que he compartit en una formació, ho faig amb la humilitat de qui sap que no sempre sortirà bé. Però també amb la convicció que cada intent suma.
Formar altres des de l’experiència
Quan acompanyo docents en formacions sobre competència digital, ABP o gamificació, no ho faig des d’una posició de “experta que ho sap tot”. Ho faig com algú que també és a l’aula, també improvisa, també dubta.
Això marca la diferència. Perquè parlo des de la pràctica, no des de la distància.
Els puc dir: “Això ho vaig provar amb el meu grup i no va funcionar del tot perquè…”. O: “Aquesta part va ser màgica, i crec que al vostre alumnat també li encantaria.”
I aquí neix la connexió: a l’honestedat de saber-nos tots en camí.
Innovar és ajustar, no impressionar
De vegades pensem que innovar és fer una cosa espectacular, amb molta tecnologia o grans projectes. Però la veritable innovació moltes vegades és més senzilla: escoltar-ne més, adaptar millor, deixar espai perquè l’alumnat prengui decisions.
He après que no necessito tenir-ho tot perfecte per transformar. Que provar, ajustar i tornar a intentar també és part del procés.
I sobretot, que no hi ha una única manera de fer les coses bé. Cada grup, cada docent, cada context necessita el seu camí.
Aprendre’n
Hi ha dies en què una pregunta d’un nen o una reacció inesperada d’un grup em fa més que qualsevol llibre o curs. L’aula és la meva brúixola. Em recorda perquè faig el que faig.
Formar docents em fa créixer. Però ensenyar cada dia és allò que em dóna perspectiva, humilitat i propòsit.
Perquè no es tracta de ser la millor en alguna cosa. Es tracta de seguir aprenent amb els altres i gràcies als altres.
Perquè ensenyar i formar no són rols oposats. Són parts d’una mateixa vocació: creure que l’educació pot canviar vides. Començant per la teva.
Les meves reflexions també estan recollides a Google Scholar i ORCID .
