Perquè no va de títols, va d’actualització.
La formació inicial va ser un punt de partida, no d’arribada
La carrera ens va donar una base. Una base important, necessària i valuosa per començar. Però la formació inicial mai no va estar pensada per sostenir una trajectòria professional de dècades sense actualització.
Qui es va formar fa anys no és “menys docent” per això. El que sí que seria un problema és pensar que aquella formació és suficient per respondre a una realitat educativa que ja no és la mateixa.
Educar avui no és educar com abans. I això no és una crítica al passat, és una constatació del present.
Una aula que ja no és la mateixa
L’alumnat d’avui no aprèn, no es relaciona ni viu com el de fa 20 anys. Conviu amb pantalles, xarxes socials, intel·ligència artificial, sobreestimulació, diversitat cultural, realitats emocionals complexes i un accés constant a la informació.
L’escola també ha canviat:
– es parla d’inclusió real
– de DUA
– d’avaluació formativa
– de metodologies actives
– de competència digital
– de benestar emocional
– de pensament crític
– d’ètica tecnològica
Pretendre afrontar tot això només amb el que es va aprendre fa dècades és carregar el docent amb una responsabilitat impossible.
L’experiència és valuosa, però no suficient per si sola
L’experiència a l’aula ensenya molt. Moltíssim.
Però l’experiència sense reflexió ni actualització pot convertir-se en repetició. En rutina. En “sempre s’ha fet així”.
No perquè el docent no vulgui millorar, sinó perquè ningú li va ensenyar que formar-se no s’acaba en obtenir un títol.
L’experiència suma quan va acompanyada de formació contínua. Quan es revisa, es qüestiona i es posa al dia.
Formar-se no és un atac a la professionalitat
De vegades, parlar d’actualització genera resistències. Com si formar-se impliqués reconèixer que “no en saps” o que “ho has fet malament”. I no és així.
Formar-se és una mostra de responsabilitat professional.
És assumir que l’educació és un àmbit viu, canviant i exigent.
Ningú qüestiona que un metge, un arquitecte o un enginyer s’actualitzin constantment. En educació hauria de passar el mateix.
Perquè educar avui requereix competències que abans no eren necessàries.
El veritable risc: no voler revisar-se
El problema no és haver-se format fa 20 anys.
El problema és no voler revisar la pràctica 20 anys després.
Quan es rebutja tota novetat, tota reflexió o tota formació, no es protegeix l’educació. Se la congela. I una educació congelada deixa de respondre a l’alumnat real.
Actualitzar-se no vol dir seguir modes ni canviar-ho tot. Vol dir tenir criteri per decidir què canviar, què mantenir i què adaptar.
La formació contínua com a part del rol docent
Donar classe avui implica acceptar que formar-se forma part de la feina. No és un afegit. No és un extra voluntari. És una responsabilitat professional.
Formar-se en:
– metodologies
– inclusió
– avaluació
– tecnologia
– benestar emocional
– comunicació
– lideratge pedagògic
No per saber més, sinó per educar millor.
Preparats… si continuem aprenent
La pregunta no hauria de ser si qui va acabar la carrera fa 15, 20 o 25 anys està preparat per donar classe avui.
La veritable pregunta és:
estem disposats a continuar aprenent per poder fer-ho?
Perquè l’educació no necessita docents perfectes ni acabats de graduar.
Necessita docents conscients, actualitzats, crítics i compromesos amb el seu temps.
I això no depèn de l’any en què vam acabar la carrera, sinó de l’actitud amb què continuem exercint.
Educar avui exigeix una cosa clara:
no deixar mai d’aprendre.
