Els infants ja no arriben igual a l’escola
Vivim en un món accelerat, exigent i complex.
Els infants i adolescents arriben a l’escola carregats de vivències que no sempre saben explicar:
por, pressió, inseguretat, dificultat per relacionar-se, manca d’autoestima, excés d’estímuls digitals, manca de descans…
A l’aula, això es tradueix en:
- bloquejos davant tasques senzilles
- desconcentració
- irritabilitat
- dependència constant del reforç adult
- por al fracàs i perfeccionisme
- dificultats de convivència
- desmotivació profunda
No és que “no vulguin”, és que no poden en determinats moments.
L’escola no és un centre terapèutic… però educar és també acompanyar
La nostra funció no és substituir psicòlegs ni terapeutes.
Però sí que tenim una responsabilitat enorme: crear espais segurs on les emocions siguin acollides i no jutjades.
Això es concreta en petites accions que transformen: una mirada que conté, un “t’escolto”, un canvi de ritme, una activitat que permet expressar, un espai per regular-se, un gest que diu “no passa res, torna-ho a intentar”.
La salut mental no es treballa només amb tallers puntuals, sinó amb una cultura educativa que cuida.
Estratègies que funcionen a l’aula
- Rituals emocionals: comencem amb una roda breu d’estat d’ànim, una paraula, un gest o un semàfor emocional.
- Metodologies que respecten ritmes: ABP, gamificació o treball cooperatiu faciliten que tots tinguin un espai on brillar sense comparacions.
- Moviment per regular-se: a Educació Física ho veus cada dia; el moviment allibera tensions i connecta amb el benestar.
- Espais de calma: un racó per respirar, dibuixar o recuperar la tranquil·litat abans de continuar.
- Acompañamiento en el conflicto: no resolver por ellos, sino enseñarles a comunicar, escuchar y llegar a acuerdos.
- Acompanyament en el conflicte: no solucionar per ells, sinó ensenyar a resoldre des de la comunicació i l’empatia.
El docent també importa
És impossible cuidar la salut mental del nostre alumnat si nosaltres som a punt de trencar-nos.
La regulació emocional, el descans, el suport entre companys i la reducció de càrregues innecessàries haurien de formar part del projecte educatiu.
Un docent que es cuida educa millor i transmet calma, seguretat i confiança.
Educar és també ensenyar a viure
La salut mental no és un extra: és la base sobre la qual es construeix qualsevol aprenentatge.
Quan els infants es senten segurs, valorats i compresos, poden concentrar-se, crear, equivocar-se i avançar.
Per això, les aules del segle XXI han de ser espais on es treballi molt més que continguts: han de ser espais de cura, respecte, expressió i humanitat.
Perquè abans d’aprendre a llegir, sumar o programar, cal aprendre a respirar, a confiar i a sentir que pertanys a un lloc on et cuiden.
Pots trobar cites i referències a Dialnet .
