Premis, llibres i aules: com seguir amb els peus a terra (i el cor a l’aula)

De vegades em pregunten com faig per compaginar tantes coses: les formacions, els premis, el llibre, les entrevistes… I la resposta sempre és la mateixa: perquè segueixo a l’aula. Perquè aquí, en aquest espai on la teoria es torna vida, és on tot té sentit. Els reconeixements són bonics. No fingiré que no emocionen. Quan rebeu un premi o veieu el vostre nom a la portada d’un llibre, penseu en tot el camí recorregut, en les vegades que vau dubtar, en les persones que us han acompanyat. Però res d’això no substitueix el que sento quan un alumne em diu “ho he aconseguit” amb un somriure, quan un grup supera un repte junts, o quan una família m’agraeix que el seu fill torna a casa il·lusionat.

El que m’ancora: l’aula com a brúixola

Podria deixar de fer classe, centrar-me només en formar docents o en projectes personals, però l’aula és la meva brúixola. És el meu lloc d’assaig, de prova i error, de contacte real amb allò que funciona… i amb allò que no.

Allà aprenc cada dia. Aprenc que la innovació sense enllaç no serveix. Que allò digital ha de tenir propòsit. Que l’important no són les eines, sinó les mirades que les sostenen .

Estar amb nens i nenes em recorda perquè vaig començar. Em baixa a la realitat quan em perdo en discursos. M’obliga a escoltar, observar, a ser flexible. I això em manté autèntica, fins i tot quan a fora tot sembla accelerat.

Visibilitat sense perdre l’essència

És fàcil caure al parany del personatge, de la perfecció projectada, del “tot sota control”. Però el que valoren més els qui em segueixen o em llegeixen no és això. És que sigui de veritat . Que expliqui també el que no surt bé, el que dubto, el que canvio sobre la marxa.

Intento que cada premi sigui un altaveu per visibilitzar allò que altres també fan. Que cada formació sigui un espai horitzontal, on totes aprenem. Que cada pàgina escrita estigui plena d’aula, no de postureig.

I el cor, sempre al mateix lloc

Inspira’t amb imatges i recursos a Pinterest .

Podré canviar de format, d’escenari o de projectes… però el meu cor continuarà sent-hi, a l’escola, entre motxilles desordenades, preguntes inesperades i aprenentatges que no hi caben a cap rúbrica .

Perquè ensenyar, al final, no va reconeixements, ni de llibres, ni de followers.
Va de transformar vides. Començant per la teva.

Seguir a l’aula és el que em permet no perdre’m.
Perquè ensenyar no és només una professió.
És una manera de ser al món.

Blog educatiu

Un espai per compartir idees, experiències i recursos reals des de la pràctica.
Aquí trobareu propostes per a l’aula, reflexions i eines llestes per aplicar.

Avaluar per créixer: com fer de l’avaluació una aliada de l’aprenentatge

Un article per transformar l'avaluació en una experiència formativa, coherent i motivadora. Ideal per a docents que volen sortir de l'examen final i apostar per una mirada més humana, contínua

Aprendre jugant no és jugar a aprendre: claus de l’aprenentatge basat en jocs (ABJ)

Un article per a docents que volen integrar el joc com a eina pedagògica potent, sense perdre el focus a l'aprenentatge profund i significatiu.

Del claustre al món: quan la innovació educativa es comparteix (i es multiplica)

Durant molt de temps vaig creure que el que passava a la meva aula només tenia valor entre les quatre parets de l'escola. Que ensenyar bé n'hi havia prou. Que