La paradoxa de cuidar
Cuidar els altres és una part essencial de la nostra professió.
Acompanyem, escoltem, mediem, animem, calmem, ensenyem…
I ho fem, moltes vegades, deixant el nostre propi cansament o frustració a un costat, perquè “els infants no en tenen la culpa”.
Tanmateix, darrere de cada docent hi ha una persona que també necessita sentir-se valorada, compresa i sostinguda.
El pes invisible
El professorat viu sota una pressió creixent: resultats acadèmics, burocràcia, famílies exigents, manca de recursos, conflictes emocionals dins i fora de l’aula…
I encara que el discurs educatiu actual parla molt d’autocura, poques vegades això es tradueix en estructures reals de suport al docent.
Se’ns demana resiliència, creativitat i equilibri emocional, però on són els espais per poder refer-se, compartir o demanar ajuda sense por al judici?
La por a equivocar-se
A l’escola, l’error de l’alumne és una oportunitat d’aprenentatge.
El del docent, en canvi, a vegades es converteix en motiu de crítica o desconfiança.
Vivim en una societat que protegeix l’estudiant —i ha de ser així—, però oblida que un professor insegur, esgotat o qüestionat difícilment podrà acompanyar bé ningú.
Protegir l’alumnat no hauria de significar desprotegir el professorat.
Cuidar també és coresponsabilitat
Cuidar el docent no és un luxe ni una reivindicació corporativa: és una condició necessària per garantir una educació de qualitat.
Cuidar vol dir reconèixer la seva feina, oferir-li formació emocional, escoltar la seva veu en la presa de decisions, respectar el seu temps i generar confiança en lloc de sospita.
Vol dir construir comunitats educatives on la col·laboració substitueixi el senyalament, i on el benestar sigui compartit.
L’escola que cuida, cuida tothom
Educar és una tasca profundament humana.
I les persones que eduquen també necessiten ser sostingudes, acompanyades i reconegudes.
Si volem escoles sanes, necessitem equips docents que se sentin segurs, valorats i cuidats.
Perquè cuidar no és només protegir els més petits: és també cuidar aquells que, cada dia, posen cos, ment i cor al servei dels altres.
Si vols conèixer més sobre els meus projectes, visita el meu perfil a Dialnet.
Mireia Portero | Guanyadora dels Premis Educa Abanca a Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal
