No és un punt d’arribada. És un recordatori de camí.
Un camí ple de persones, projectes, preguntes, errors, aprenentatges i, sobretot, alumnat.
Un reconeixement que neix del dia a dia
Aquests premis tenen alguna cosa especial: posen en valor la mirada de qui viu l’educació des de dins.
No des de la perfecció, sinó des de l’autenticitat de l’aula.
No des del discurs, sinó des de la pràctica real, la que batega en cada activitat, en cada família, en cada projecte i en cada repte.
I quan penso en tot el que faig -la formació docent, la gamificació, la robòtica, l’Educació Física, els projectes ABP, la competència digital, l’acompanyament a altres docents, els llibres, les conferències, la comunicació educativa- m’adono que aquest reconeixement recull totes aquestes peces de la meva identitat professional.
Educació no formal… però profundament transformadora
Estar en aquesta categoria m’emociona especialment.
Perquè l’educació no formal és aquell espai on la creativitat creix sense límits, on les metodologies es troben, on la tecnologia es posa al servei de les persones, on acompanyar també vol dir inspirar, i on la formació contínua es converteix en motor de canvi.
És l’espai on he descobert que allò que passa fora de l’horari escolar també transforma el que passa dins.
El que realment importa: les persones
Si alguna cosa he après aquests anys és que els premis estan bé, però el que és realment valuós és allò que representen:
Les converses amb docents que volen transformar la seva pràctica.
Les mirades d’alumnes que descobreixen que sí que poden.
Les famílies que agraeixen, que confien, que acompanyen.
Els projectes que comencen tímids i acaben convertint-se en experiències inoblidables.
Les comunitats educatives que vibren amb allò que construïm plegats.
Esta finalista no soy “yo”.
Es todo lo que hemos construido juntos en cada centro, cada formación, cada proyecto y cada aula.
Un impuls per continuar creant
Aquest reconeixement no em fa sentir que hagi arribat.
Em convida a continuar: a investigar, a aprendre, a equivocar-me, a reinventar propostes, a escoltar més, a dissenyar amb sentit, a connectar persones, a transformar a través del joc, de la tecnologia, del moviment, de l’emoció.
És un recordatori que l’educació que somiem es construeix cada dia, i que val la pena.
Gràcies
A qui creu en una altra manera d’ensenyar.
A qui s’atreveix a provar, a innovar, a transformar.
A qui m’ha acompanyat en aquest camí.
I, sobretot, a l’alumnat, que és el meu motor, la meva inspiració i la meva millor formació contínua.
Ser finalista dels Premis Educa Abanca 2025 és un honor.
Però el que més agraeixo és que aquest reconeixement confirma una cosa que sento cada dia:
Soc exactament on vull ser.
Segueix-me per a novetats a LinkedIn .
Mireia Portero | Guanyadora dels Premis Educa Abanca a Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal
