Trencar el silenci: educar contra l’assetjament escolar

L’assetjament escolar no és un problema “de nens”, ni una simple baralla passatgera. Como docentes, familias y comunidad educativa, no podemos mirar hacia otro lado.

Reconèixer per actuar

El primer pas és entendre què és l’assetjament escolar: una situació de violència sostinguda en el temps, amb un desequilibri de poder entre qui agredeix i qui rep. No és un conflicte puntual, no són bromes, i mai no s’ha de relativitzar com a “coses de l’edat”.

Detectar senyals primerencs és clau:

  • Canvis d’humor o de rendiment acadèmic.
  • Evitar certs espais (pati, passadissos, transport).
  • Aïllament o rebuig a anar a l’escola.
  • Lesions, burles o rumors recurrents.

La responsabilitat de tota la comunitat

Prevenir i actuar davant l’assetjament escolar no és feina d’una sola persona:

  • Docents: hem de generar climes segurs, atents als senyals, amb protocols clars d’actuació.
  • Famílies: escoltar, validar el que expliquen els fills i col·laborar amb el centre.
  • Alumnat: educar en l’empatia i donar eines perquè els companys no siguin còmplices silenciosos, sinó aliats davant l’assetjament.

La prevenció comença a l’aula

Treballar des d’edats primerenques en valors com el respecte, l’empatia i la cooperació és fonamental. Estratègies que utilitzo a les meves classes, des d’Educació Física fins a projectes ABP, són:

  • Dinàmiques cooperatives, on tots els membres del grup tenen un paper important.
  • Jocs de rol i dramatitzacions, per posar-se al lloc de l’altre i comprendre l’impacte de les paraules i els gestos.
  • Gamificació inclusiva, que evita etiquetes i premia l’ajuda mútua.
  • Projectes solidaris, que connecten l’alumnat amb realitats diverses i fomenten la sensibilitat envers el patiment aliè.

El poder de parlar i escoltar

Trencar el silenci és clau. Quan un alumne se sent escoltat, acompanyat i protegit, fa un pas enorme cap a la superació. I quan tota la comunitat s’uneix per dir “aquí no hi ha lloc per a la violència”, el missatge cala.

Conclusió: educar per cuidar

L’assetjament escolar no desapareix sol. Necessita prevenció, detecció, intervenció i acompanyament. Com a educadors, tenim l’enorme responsabilitat (i l’oportunitat) d’ensenyar als nostres estudiants que l’escola ha de ser un lloc segur, de confiança, respecte i creixement.

Perquè educar no és només ensenyar matemàtiques o llengua: és també ensenyar a conviure sense por i amb dignitat.

Accedeix a totes les meves xarxes al meu Linktree .

Blog educatiu

Un espai per compartir idees, experiències i recursos reals des de la pràctica.
Aquí trobareu propostes per a l’aula, reflexions i eines llestes per aplicar.

Dissenyar per emocionar: claus per crear experiències d’aprenentatge memorables

Hi ha una diferència abismal entre complir amb el currículum i dissenyar experiències que deixin empremta. Com a docent, formadora i amant de la creativitat, he après que allò que

“No deixem mai d’aprendre: la importància de la formació permanent docent”

Un article per reflexionar sobre per què la formació continuada no és un afegit, sinó part de la identitat professional de qualsevol docent que vulgui inspirar, innovar i acompanyar millor

La formació docent: aprendre per ensenyar millor

De vegades es pensa que formar-se com a docent és una obligació. Un tràmit per certificar, actualitzar o complir hores estipulades. Però per als que entenem l'educació com a professió