Trencar el silenci: educar contra l’assetjament escolar

L’assetjament escolar no és un problema “de nens”, ni una simple baralla passatgera. Como docentes, familias y comunidad educativa, no podemos mirar hacia otro lado.

Reconèixer per actuar

El primer pas és entendre què és l’assetjament escolar: una situació de violència sostinguda en el temps, amb un desequilibri de poder entre qui agredeix i qui rep. No és un conflicte puntual, no són bromes, i mai no s’ha de relativitzar com a “coses de l’edat”.

Detectar senyals primerencs és clau:

  • Canvis d’humor o de rendiment acadèmic.
  • Evitar certs espais (pati, passadissos, transport).
  • Aïllament o rebuig a anar a l’escola.
  • Lesions, burles o rumors recurrents.

La responsabilitat de tota la comunitat

Prevenir i actuar davant l’assetjament escolar no és feina d’una sola persona:

  • Docents: hem de generar climes segurs, atents als senyals, amb protocols clars d’actuació.
  • Famílies: escoltar, validar el que expliquen els fills i col·laborar amb el centre.
  • Alumnat: educar en l’empatia i donar eines perquè els companys no siguin còmplices silenciosos, sinó aliats davant l’assetjament.

La prevenció comença a l’aula

Treballar des d’edats primerenques en valors com el respecte, l’empatia i la cooperació és fonamental. Estratègies que utilitzo a les meves classes, des d’Educació Física fins a projectes ABP, són:

  • Dinàmiques cooperatives, on tots els membres del grup tenen un paper important.
  • Jocs de rol i dramatitzacions, per posar-se al lloc de l’altre i comprendre l’impacte de les paraules i els gestos.
  • Gamificació inclusiva, que evita etiquetes i premia l’ajuda mútua.
  • Projectes solidaris, que connecten l’alumnat amb realitats diverses i fomenten la sensibilitat envers el patiment aliè.

El poder de parlar i escoltar

Trencar el silenci és clau. Quan un alumne se sent escoltat, acompanyat i protegit, fa un pas enorme cap a la superació. I quan tota la comunitat s’uneix per dir “aquí no hi ha lloc per a la violència”, el missatge cala.

Conclusió: educar per cuidar

L’assetjament escolar no desapareix sol. Necessita prevenció, detecció, intervenció i acompanyament. Com a educadors, tenim l’enorme responsabilitat (i l’oportunitat) d’ensenyar als nostres estudiants que l’escola ha de ser un lloc segur, de confiança, respecte i creixement.

Perquè educar no és només ensenyar matemàtiques o llengua: és també ensenyar a conviure sense por i amb dignitat.

Accedeix a totes les meves xarxes al meu Linktree .

Blog educatiu

Un espai per compartir idees, experiències i recursos reals des de la pràctica.
Aquí trobareu propostes per a l’aula, reflexions i eines llestes per aplicar.

Aprendre jugant no és jugar a aprendre: claus de l’aprenentatge basat en jocs (ABJ)

Un article per a docents que volen integrar el joc com a eina pedagògica potent, sense perdre el focus a l'aprenentatge profund i significatiu.

Del claustre al món: quan la innovació educativa es comparteix (i es multiplica)

Durant molt de temps vaig creure que el que passava a la meva aula només tenia valor entre les quatre parets de l'escola. Que ensenyar bé n'hi havia prou. Que

Gamificació amb propòsit: jugar també pot canviar el món

Durant anys, he sentit frases com “això és només un joc” o “estan jugant, no treballant”. I, tanmateix, cada cop que dissenyo una experiència gamificada a l'aula, tinc més clar