Què és realment gamificar?
Gamificar és aplicar mecàniques del joc (com ara nivells, recompenses, reptes o missions) a contextos no lúdics, en aquest cas, a l’entorn educatiu. No es tracta de transformar l’aula en un videojoc, sinó de fer servir els elements del joc com a palanques emocionals que connectin l’alumnat amb l’aprenentatge de manera profunda i significativa.
La gamificació ben dissenyada té tres ingredients clau:
- Emoció: El joc apel·la a allò emocional abans que a allò racional. Quan gamifiquem, treballem l’enllaç, la sorpresa, l’entusiasme, fins i tot la frustració controlada.
- Propòsit: Tot disseny gamificat ha de respondre una pregunta essencial: Per què? No n’hi ha prou amb posar medalles o punts, cal tenir clar què volem aconseguir amb cada mecànica .
- Disseny intencional: Gamificar requereix un disseny meticulós, no improvisat. És important cuidar la narrativa, els nivells de dificultat, els rols i la personalització.
Gamificació ≠ Jocs a l’aula
Jugar a classe és fantàstic i té molts beneficis, però no és el mateix que gamificar. Un joc és una eina. La gamificació és una estratègia estructural d’aprenentatge . El joc pot durar 20 minuts. Una experiència gamificada pot durar setmanes o fins i tot un curs sencer, amb un fil conductor que ho transformi tot.
Per què gamificar?
Perquè la motivació no pot ser una casualitat . I perquè necessitem metodologies que connectin amb les necessitats reals del nostre alumnat. La gamificació permet:
- Augmentar el compromís i la participació.
- Fomentar lautonomia i la presa de decisions.
- Visibilitzar el progrés de manera motivadora.
- Crear entorns on l?error no penalitza, sinó que impulsa.
Com començo a gamificar?
El meu consell: comença en petit. Una missió, una narrativa senzilla, una taula d’èxits. Després, vés incorporant elements progressivament. Observa com reacciona el teu alumnat. I, sobretot, no perdis de vista el sentit pedagògic . Gamificar no és afegir capes de joc al que ja feies, és repensar el disseny didàctic des d’un altre lloc .
L’emoció com a motor educatiu
He vist estudiants que no volien participar a classe, convertir-se en herois d’una història. He vist grups treballar en equip com mai abans, només perquè hi havia una missió més gran que ells mateixos. Gamificar transforma. Però no pel joc en si, sinó per la cura del disseny, l’emoció compartida i la possibilitat d’aprendre amb sentit .
Si us ha ressonat aquest article, seguiu-me per a més reflexions sobre gamificació, metodologies actives i educació amb propòsit. Perquè educar també és jugar… però amb intenció.
Si t’interessa seguir la meva feina, t’invito a descobrir més a les meves xarxes socials: Instagram i LinkedIn
