El docent com a peça clau
Un professor no és només un transmissor de coneixements. És guia, referent, acompanyant, model. L’actitud, el compromís i la preparació impacten directament en l’aprenentatge, la motivació i l’autoestima dels estudiants. Per això, no és igual qui està davant d’un grup de nens/es o adolescents.
Exigència no significa elitisme
Ser exigents no és demanar docents “perfectes”. Significa assegurar que els qui arriben a les aules tenen les competències, la vocació i la formació necessàries per exercir una tasca tan complexa com educar.
Implica seleccionar perfils amb:
- Sòlida preparació acadèmica a la seva àrea.
- Competències pedagògiques : saber ensenyar, no només saber del tema.
- Capacitats digitals i metodològiques d’acord amb la societat actual.
- Intel·ligència emocional per gestionar grups, conflictes i diversitat.
- Compromís ètic i social amb l’educació com a bé comú.
Un sistema que cuidi i acompanyi
L’exigència ha d’anar acompanyada de suport. No n’hi ha prou de seleccionar els millors: cal formar-los, avaluar-los i acompanyar-los durant tota la seva carrera professional. La formació inicial rigorosa, l’accés just i transparent i la formació continuada són les tres potes d’un mateix banc.
El que ens juguem
Si no som exigents, el que està en joc no són només resultats acadèmics. És la confiança de les famílies, l’equitat del sistema i sobretot el futur de cada alumne/a que mereix ser acompanyat per un bon docent. La mediocritat a la selecció del professorat es tradueix en desigualtat en les oportunitats educatives.
L’educació és massa important per deixar-la a les mans de l’atzar. Ser exigents amb la selecció del professorat és apostar pel futur dels nostres nens i nenes, per la qualitat de les nostres escoles i pel progrés de la nostra societat .
No es tracta de demanar més del que un docent pot donar, sinó d’ assegurar-nos que els qui arriben a la professió ho fan preparats, acompanyats i amb la il·lusió de transformar vides . Més reflexions breus i novetats a Twitter/X .
