Educar en xarxa no és una moda, és una necessitat
Avui sé —perquè ho he viscut— que compartir allò que fem no és vanitat ni postureig. És una forma de créixer, de connectar, d’aprendre amb els altres . I sobretot, de recordar-nos que no estem soles .
Vaig començar a compartir la meva pràctica tímidament, gairebé com qui no vol molestar. Una foto d’un projecte, una reflexió en veu alta, una idea de gamificació… I, de mica en mica, vaig descobrir que cada cop que ho feia, algú responia:
“Gràcies, això m’ha inspirat.”
“T’importaria explicar-me com ho vas fer?”
“Jo estic intentant una cosa semblant, parlem?”
I això va ser transformador.
Aprendre amb altres: la comunitat com a motor de canvi
Les xarxes no només m’han donat visibilitat, m’han regalat una tribu . Persones amb qui aprenc cada dia, que em desafien, em sostenen i m’inspiren.
Des que formo part del Premi Internacional Espiral o que participo com a formadora en cursos, congressos, entrevistes… he comprovat que com més comparteixo, més creixo . Perquè ensenyar als altres també és una manera d’aprendre. Perquè verbalitzar allò que fas t’obliga a repensar-ho. Perquè algú sempre veu un angle que tu no havies vist.
I perquè quan compartim, deixem de competir i comencem a cooperar .
Trencant el mite del ‘docent perfecte’
Una de les coses més sanadores d’educar en xarxa és que t’adones que ningú no ho té tot resolt. Que tots ens equivoquem. Que cada classe és un espai viu.
Compartir no és només mostrar què funciona. És també atrevir-te a dir:
“Això no va sortir com esperava.”
“Estic provant alguna cosa nova i em fa vertigen.”
“No tinc totes les respostes, però tinc moltes preguntes.”
I això humanitza. Ens apropa. Ens connecta des de la veritat.
Què passa quan comparteixes la teva pràctica?
- Et tornes més conscient del que fas i per què ho fas.
- Accedeixes a noves idees, mirades i recursos.
- Et sents part d’una xarxa de persones amb la teva passió.
- Inspires altres (sí, fins i tot sense adonar-te’n).
- Obris la porta a col·laboracions, projectes, aliances…
- I sobretot: et retrobes amb el sentit de la teva vocació .
I si no saps per on començar…
Aquí van algunes idees per fer el primer pas:
- Publica una imatge o un vídeo d’una experiència a l’aula amb una petita reflexió.
- Escriu una entrada curta en un bloc oa les teves xarxes explicant una cosa que et va emocionar a classe.
- Participa en una comunitat educativa com Espiral, Eduideas, #claustrovirtual…
- Comenta o pregunta a altres docents: generar xarxa també és escoltar.
- I recorda: no necessites ser experta, només ser autèntica.
Educar en xarxa és educar des de la generositat
Quan compartim, ens multipliquem . Deixem de ser petites illes i ens convertim en arxipèlags de canvi. Perquè el que fas a la teva aula pot inspirar algú a quilòmetres de distància. I el que comparteixes avui, pot ser just allò que una altra docent necessitava per tornar a creure en allò que fa.
Així que sí: educar en xarxa transforma. No només la teva pràctica. També la teva manera d’habitar aquesta professió .