ABP: Aprendre resolent, creant i connectant
L’ABP és una invitació a trencar murs: entre assignatures, teoria i pràctica, entre l’escola i la vida. Quan dissenyem projectes significatius, l’alumnat deixa de ser receptor passiu per convertir-se en protagonistes del propi aprenentatge.
Investiguen, col·laboren, prenen decisions, s’equivoquen, argumenten, construeixen.
I el més important: treballen competències reals , no només continguts. Saber cercar informació, pensar críticament, comunicar, organitzar-se, crear… no és això el que necessitaran fora de l’aula?
Gamificació: motivar des del joc, però amb propòsit
Gamificar no és omplir la classe de punts, avatars o premis. És utilitzar les dinàmiques del joc per transformar lexperiència daprenentatge.
Quan es gamifica bé, es generen reptes, narrativa, progressió, sentit de pertinença. I això enganxa emocionalment l’alumnat.
A les meves formacions i projectes, he vist com la gamificació pot canviar el clima d’un grup, despertar la curiositat, reforçar el treball cooperatiu i augmentar la implicació dels estudiants… fins i tot dels que normalment es desconnecten.
I si fem servir la gamificació com a eina per abordar un projecte interdisciplinari? I si cada fase del projecte fos un nivell, una missió, una història compartida? La motivació creix, i laprenentatge també.
Intel·ligència Artificial: més que una eina, un aliat per personalitzar
La IA ha arribat a leducació per quedar-se. I encara que encara estem aprenent a fer-la servir de forma crítica i pedagògica, ja és una peça clau per al futur de l’ensenyament.
Des d’assistents que ajuden a planificar activitats, fins a plataformes que personalitzen l’aprenentatge segons el ritme de cada alumne, la IA ben utilitzada pot alliberar el temps docent i oferir experiències més adaptades.
Però el més potent és quan la IA no es fa servir només com a eina tècnica, sinó com a part del contingut del projecte. Que l’alumnat explori com funciona, debati sobre les seves implicacions ètiques, la faci servir per resoldre reptes reals. Això és pensament crític en estat pur.
Allò interdisciplinari no és una moda: és una necessitat
No hi ha futur educatiu sense connexió. No té sentit continuar ensenyant matemàtiques sense context, llengua sense comunicació real, ciències sense preguntes del món.
La interdisciplinarietat no és barrejar per barrejar. És unir sabers per resoldre problemes complexos, reals i significatius.
I si unim metodologies actives com l’ABP, dinàmiques motivadores com la gamificació i eines potents com la IA, el resultat és clar: una escola que prepara per a la vida, no per memoritzar temes.
Perquè el futur de l’educació no és triar una metodologia. És combinar-les amb sentit, propòsit i mirada pedagògica. I això només és possible quan deixem de pensar en assignatures… i comencem a pensar en aprenentatges.
T’animo a seguir les meves publicacions educatives a Academia.edu i ResearchGate
