Després d’una primera etapa marcada per la curiositat, l’experimentació i també per la desconfiança, la IA deixarà de ser una novetat per convertir-se en una eina quotidiana. En aquest moment, el focus ja no estarà en “utilitzar IA”, sinó en saber quan té sentit fer-ho i quan no. El criteri pedagògic serà més important que l’eina en si.
El 2026, un dels grans reptes serà educatiu i ètic. Aprendre a conviure amb la IA implicarà treballar aspectes com el pensament crític, l’autoria, la privacitat i la responsabilitat. L’alumnat haurà d’aprendre a utilitzar-la com a suport, no com a substitut del raonament propi, entenent que no tot el que genera una màquina és necessàriament vàlid, just o adequat.
Això es traduirà en noves preguntes a l’aula:
- quan la IA ajuda a aprendre i quan genera dependència
- què significa crear en un context on una màquina pot generar continguts
- com avaluar processos i no només resultats
- quins límits hem de posar com a comunitat educativa
Lluny de restar importància al rol docent, la IA el reforçarà. En un context cada vegada més automatitzat, el valor del professorat serà en allò que no es pot programar: la lectura del context, l’acompanyament emocional, la capacitat d’adaptar, d’escoltar i de donar sentit. El docent continuarà sent qui dissenya experiències, guia processos i educa en valors.
La formació permanent serà clau. No tots els centres ni tots els docents avançaran al mateix ritme, i això pot generar noves desigualtats. La diferència no estarà entre utilitzar o no utilitzar IA, sinó entre fer-ho amb reflexió i fer-ho sense criteri educatiu.
En definitiva, la IA no decidirà com serà l’educació el 2026. Ho faran les decisions que prenguem avui. La tecnologia avançarà ràpid, però l’educació ha d’avançar amb consciència, sentit i humanitat.
Les meves publicacions estan disponibles a Amazon Author .
Mireia Portero | Guanyadora dels Premis Educa Abanca a Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal
