També rau en les preguntes que aquestes dades haurien de provocar.
L’informe PISA 2025 torna a posar sobre la taula una realitat que mereix la nostra atenció. A Espanya, l’alumnat de 15 anys va obtenir una mitjana de 457 punts en matemàtiques, 451 en lectura i 485 en ciències. En matemàtiques i lectura, els resultats van descendir respecte del 2022, mentre que en ciències es van mantenir aproximadament estables. A més, els resultats del 2025 es troben entre els més baixos registrats a Espanya en les tres àrees.
Són dades que preocupen.
Però una puntuació no explica per si sola què està passant a les aules.
Un descens que mereix ser comprès
Entre el 2022 i el 2025, Espanya va perdre 16 punts en matemàtiques i 23 en lectura. El descens no és exclusivament espanyol: l’OCDE també registra una caiguda important en el rendiment mitjà dels seus països, especialment en matemàtiques i lectura. De fet, l’organització assenyala que el 2025 es van assolir les mitjanes més baixes registrades fins ara en aquestes dues àrees en el conjunt de l’OCDE.
Això és important perquè ens obliga a evitar explicacions massa senzilles.
No estem davant d’un problema que es pugui atribuir automàticament a una única metodologia, a una eina tecnològica concreta o a una generació d’estudiants.
La realitat educativa és molt més complexa.
I precisament per això necessitem mirar les dades amb calma.
Saber llegir és molt més que llegir paraules
Una de les dades que més ens hauria de fer pensar té a veure amb la comprensió lectora.
A Espanya, el 68 % de l’alumnat va assolir almenys el nivell 2 de competència lectora, davant del 69 % de mitjana de l’OCDE. Tanmateix, únicament el 2 % va assolir els nivells més alts, davant del 6 % de mitjana de l’OCDE. Aquests nivells superiors impliquen, entre altres capacitats, comprendre textos llargs, treballar amb conceptes abstractes i distingir entre fets i opinions utilitzant informació implícita.
Això ens recorda una cosa fonamental.
Ensenyar a llegir no consisteix únicament a aconseguir que un alumne pugui descodificar correctament un text.
Llegir significa comprendre, relacionar, interpretar, qüestionar i construir significat.
I en una societat saturada d’informació, aquesta competència és encara més important.
També necessitem ensenyar a pensar amb les dades
Una cosa semblant passa amb les matemàtiques.
El 67 % de l’alumnat espanyol va assolir almenys el nivell 2 de competència matemàtica, lleugerament per sobre del 65 % de mitjana de l’OCDE. Tanmateix, només un 4 % va assolir els nivells 5 o 6, davant del 8 % de mitjana de l’OCDE.
La qüestió, per tant, no hauria de ser únicament quant contingut matemàtic recorda el nostre alumnat.
També ens hauríem de preguntar què fa amb allò que sap.
És capaç d’interpretar una situació?
Pot plantejar un problema?
Sap comparar estratègies?
Pot justificar una decisió?
És capaç d’utilitzar les matemàtiques per comprendre situacions de la vida real?
La mateixa definició de competència matemàtica de PISA posa el focus precisament en utilitzar les matemàtiques per formular, aplicar i interpretar problemes en diferents contextos.
El repte no és triar entre innovació i ensenyament tradicional
Quan apareixen mals resultats educatius, resulta temptador buscar una explicació ràpida.
Potser són les pantalles.
Potser la intel·ligència artificial.
Potser les metodologies actives.
Potser la manca d’esforç.
Potser els canvis curriculars.
Però l’educació no funciona mitjançant relacions tan simples.
Una metodologia no garanteix per si mateixa un aprenentatge profund. Una eina digital tampoc. I una classe tradicional no garanteix automàticament que l’alumnat comprengui millor.
La pregunta que ens hauríem de fer és una altra: què està fent cognitivament l’alumne mentre aprèn?
Pot estar utilitzant una tauleta i pensar profundament.
Pot estar treballant en un projecte i limitar-se a copiar informació.
Pot escoltar una explicació i construir connexions complexes.
Pot realitzar una activitat aparentment innovadora sense haver comprès allò que havia d’aprendre.
La clau no és únicament en la forma externa de l’activitat.
És en la qualitat de l’aprenentatge que es produeix.
El món digital també forma part de l’informe
PISA 2025 incorpora, a més, una novetat especialment rellevant per al nostre moment educatiu: l’avaluació de l’aprenentatge en el món digital.
S’ha estudiat la capacitat de l’alumnat per resoldre problemes mitjançant mitjans digitals i la seva capacitat per autoregular el seu aprenentatge en entorns digitals. Espanya va obtenir 499 punts en resolució computacional de problemes, pràcticament en línia amb la mitjana de l’OCDE, situada en 500 punts.
Aquesta dada obre una qüestió que considero especialment important.
No podem preparar l’alumnat per al futur simplement donant-li accés a més tecnologia.
Hem d’ensenyar-li a pensar utilitzant la tecnologia.
A contrastar informació.
A prendre decisions.
A resoldre problemes.
A utilitzar eines digitals amb criteri.
I també a saber quan una eina pot ajudar-lo i quan pot estar dificultant el seu propi aprenentatge.
La intel·ligència artificial torna a plantejar-nos la mateixa pregunta
L’arribada de la intel·ligència artificial està accelerant encara més aquest debat.
Ara podem demanar a una eina que redacti, resumeixi, tradueixi, generi imatges, expliqui conceptes o proposi solucions en qüestió de segons.
Però precisament per això, potser l’educació ha de prestar encara més atenció a allò que una eina no hauria de fer per nosaltres.
Pensar.
Argumentar.
Contrastar.
Decidir.
Crear.
Qüestionar.
La pregunta educativa ja no pot ser únicament si l’alumnat utilitza intel·ligència artificial.
Ens hem de preguntar per a què la utilitza i quin aprenentatge està construint mentre la utilitza.
Hi ha una dada que també mereix la nostra atenció
Els resultats acadèmics no són l’única informació interessant de l’informe.
A Espanya, el 77,2 % dels estudiants afirma que li agrada aprendre coses noves a l’escola, davant del 68,8 % de mitjana de l’OCDE. A més, el 78,5 % afirma que li agrada saber com funcionen les coses, davant del 74 % de mitjana de l’OCDE.
Aquestes dades em semblen especialment interessants.
Perquè darrere de les puntuacions hi ha una cosa que no hauríem de perdre de vista: la curiositat.
El desig de comprendre.
Les ganes de descobrir.
Potser una de les nostres responsabilitats com a docents és aconseguir que aquesta curiositat no desaparegui a mesura que avancen els anys d’escolarització.
No necessitem alumnes que només sàpiguen respondre
Necessitem alumnes capaços de fer-se preguntes.
Que sàpiguen buscar informació i valorar si és fiable.
Que puguin afrontar un problema per al qual no existeix una solució immediata.
Que siguin capaços de canviar d’opinió quan apareixen noves evidències.
Que sàpiguen explicar per què han pres una decisió.
Que puguin utilitzar allò que han après en contextos diferents.
Perquè el món en què viuran no els preguntarà únicament quant recorden del que van estudiar a l’escola.
Els demanarà que utilitzin aquest coneixement.
PISA no hauria de tancar el debat, sinó obrir-lo
Els resultats de PISA 2025 són una crida d’atenció, però no haurien de convertir-se en una sentència sobre l’educació.
No expliquen per si sols tot el que passa a les nostres aules.
Tampoc ofereixen una recepta única per millorar els resultats.
El que sí que fan és mostrar-nos alguns senyals que val la pena analitzar: el descens en matemàtiques i lectura, l’augment respecte del 2015 de l’alumnat que se situa per sota del nivell 2, la baixa proporció d’estudiants que assoleix els nivells més alts i els reptes relacionats amb la comprensió profunda i la resolució de problemes.
Davant d’aquestes dades, potser no necessitem més enfrontaments entre models educatius.
Necessitem més reflexió.
Més observació del que passa realment a les aules.
Més formació docent connectada amb les necessitats reals.
Més temps per analitzar què funciona i què no.
I, sobretot, més capacitat per revisar les nostres pròpies decisions.
Potser la pregunta més important sigui una altra
PISA tornarà a oferir-nos xifres d’aquí a uns anys.
Tornarem a comparar resultats.
Tornarem a parlar de rànquings, tendències i puntuacions.
Però, mentrestant, cada dia hi haurà milions d’estudiants entrant a les aules.
I és aquí on es produeix realment l’educació.
En cada lectura que aconseguim que un alumne comprengui.
En cada problema que aprèn a resoldre.
En cada pregunta que s’atreveix a formular.
En cada error que utilitza per millorar.
En cada ocasió en què descobreix que aprendre no consisteix a repetir una resposta, sinó a comprendre una mica millor el món.
Els resultats de PISA importen.
Però potser haurien de servir-nos menys per buscar culpables i més per fer-nos preguntes.
Perquè una bona educació no es construeix intentant obtenir una determinada xifra en un informe.
Es construeix ajudant cada alumne a desenvolupar les eines que necessitarà per pensar, aprendre i participar en un món que canvia constantment.
I potser aquest és el veritable repte que tenim al davant.
No ensenyar per al pròxim informe.
Sinó educar per a tota la vida.
Per accedir a tots els meus perfils, podeu visitar el meu Linktree .
Mireia Portero | Guanyadora dels Premis Educa Abanca a Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal
