Quan arriba el reconeixement: què significa per a mi ser Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal

Rebre un reconeixement com a Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal no m’ha generat una sensació d’arribada. M’ha generat, sobretot, una sensació de revisió. De parar-me i preguntar-me si el lloc des del qual estic educant continua sent el que vull habitar. I la resposta és sí.

Per a mi, aquest reconeixement no valida qui soc, però sí que confirma una cosa important: que educar des de la coherència, el treball constant i el sentit té recorregut, encara que no sempre sigui visible, ràpid o còmode.

No m’identifica el premi. M’identifica el camí.

L’educació no formal ha estat, per a mi, un espai on poder educar sense cotilles innecessàries, però no sense exigència. Un espai on he pogut unir aula, formació, tecnologia, gamificació, cos, pensament i emoció sense separar allò que a la realitat va junt. Un espai des d’on he pogut acompanyar altres docents des de la pràctica real, no des del discurs ideal.

Aquest reconeixement no m’empeny a fer més, ni a anar més ràpid, ni a demostrar res. Al contrari. M’invita a continuar igual: amb criteri, amb calma i amb honestedat professional.

Em reafirma en la idea que no necessito convertir-me en personatge, ni en referent inabastable, ni en veu que opina de tot. Necessito continuar sent docent. Pensant, dubtant, revisant el que faig i prenent decisions educatives amb responsabilitat.

També em recorda una cosa important: que l’impacte educatiu no sempre es mesura en resultats immediats, sinó en processos llargs. En docents que s’atreveixen a canviar alguna cosa. En alumnats que troben sentit. En comunitats que confien. En pràctiques que es sostenen en el temps.

No sento aquest reconeixement com un premi individual. El sento com una conseqüència natural de treballar amb coherència durant anys, fins i tot quan no era el més còmode, ni el més visible, ni el més reconegut.

I, sobretot, el visc com un compromís silenciós: continuar cuidant l’educació que defenso. No des de la perfecció, sinó des de la responsabilitat. No des de la moda, sinó des del criteri. No des del soroll, sinó des del sentit.

Aquest reconeixement no canvia el meu lloc.
Només em confirma que vull continuar exactament aquí.

Si t’interessa seguir la meva feina, et convido a descobrir més a les meves xarxes socials: Instagram i LinkedIn

Mireia Portero | Guanyadora dels Premis Educa Abanca a Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal

Blog educatiu

Un espai per compartir idees, experiències i recursos reals des de la pràctica.
Aquí trobareu propostes per a l’aula, reflexions i eines llestes per aplicar.

Quin paper juguen les xarxes socials en l’educació?

Les xarxes socials formen part de l’ecosistema en què creixen els nostres alumnes. No són quelcom extern a l’escola, tot i que sovint intentem tractar-les com si ho fossin. Són

Si família, escola i societat no van al mateix ritme

Educar mai no ha estat una tasca individual. L’educació és un procés compartit entre la família, l’escola i la societat. Quan aquests tres pilars caminen en la mateixa direcció, l’alumnat

Activitats solidàries a l’escola: educar també és comprometre’s

L’escola no pot ser una bombolla aïllada de la realitat. Allò que passa fora entra cada dia a l’aula, i educar implica també ajudar a comprendre el món i a