Quin paper juguen les xarxes socials en l’educació?

Les xarxes socials formen part de l’ecosistema en què creixen els nostres alumnes. No són quelcom extern a l’escola, tot i que sovint intentem tractar-les com si ho fossin. Són presents en la seva manera de comunicar-se, d’informar-se, de relacionar-se i de construir identitat. Per això, la pregunta ja no és si han de ser o no en l’àmbit educatiu, sinó quin paper hi juguen i com les abordem des de l’educació.

Ni dimoni ni salvació

Les xarxes socials no són, per si mateixes, ni bones ni dolentes. Són eines. El problema apareix quan s’utilitzen sense criteri, sense acompanyament i sense reflexió.
Prohibir-les sense més no educa. Idealitzar-les tampoc.

Des de l’educació, el repte és ajudar l’alumnat a entendre què són, com funcionen i quin impacte tenen en la seva manera de pensar, sentir i relacionar-se.

Un espai de socialització i construcció d’identitat

Per a molts infants i joves, les xarxes socials són un espai clau de pertinença. Allà es comparen, s’expressen, busquen reconeixement i construeixen una imatge d’ells mateixos.
Això té un impacte directe en l’autoestima, la percepció de l’èxit, el cos, les relacions i la gestió emocional.

Educar implica acompanyar aquests processos, ajudant a diferenciar el real del que està editat, el valor personal dels “likes” i la identitat autèntica de la imatge projectada.

Informació, desinformació i pensament crític

Les xarxes s’han convertit en una de les principals fonts d’informació. Però no tota la informació és fiable, ni neutral, ni innocent.

Aquí l’escola té un paper fonamental: ensenyar a contrastar, a dubtar, a verificar i a pensar críticament.

No n’hi ha prou amb dir “no et creguis tot el que veus”. Cal ensenyar com funciona l’algoritme, per què certs continguts es viralitzen i quins interessos hi ha darrere de molts missatges.

Riscos reals que no es poden ignorar

Ciberassetjament, exposició excessiva, pressió social, addiccions digitals, pèrdua d’intimitat, discursos d’odi…
Les xarxes socials també tenen riscos reals que cal abordar sense alarmisme, però amb responsabilitat.

Mirar cap a una altra banda no protegeix. Acompanyar, educar i generar espais de diàleg sí.

L’escola com a espai d’educació digital

L’educació digital no és només aprendre a utilitzar eines. És aprendre a conviure en entorns digitals de manera ètica, respectuosa i conscient.
Això implica treballar l’empatia en línia, la petjada digital, l’ús responsable del temps, la comunicació respectuosa i la responsabilitat individual.

Quan l’escola aborda les xarxes socials des de l’educació i no només des de la prohibició, esdevé un espai de referència i seguretat.

El paper del professorat i de les famílies

Ni l’escola ni la família poden fer-ho soles.
L’acompanyament ha de ser compartit, coherent i basat en la confiança. Parlar, escoltar, preguntar i no jutjar és més eficaç que controlar sense diàleg.

L’adult no necessita ser expert en xarxes socials, però sí present, disponible i disposat a aprendre.

Educar també en el digital

Les xarxes socials eduquen, vulguem o no.
La qüestió és si deixem que ho facin soles o si assumim la nostra responsabilitat com a educadors.

Acompanyar l’alumnat en l’ús de les xarxes és educar en pensament crític, en identitat, en convivència i en ciutadania.
Perquè avui, educar no és només preparar per a l’aula o per al futur acadèmic, sinó també per viure amb criteri, respecte i equilibri en un món digital.

Continuo compartint idees també en format audiovisual a YouTube i TikTok .

Mireia Portero | Guanyadora dels Premis Educa Abanca a Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal

Blog educatiu

Un espai per compartir idees, experiències i recursos reals des de la pràctica.
Aquí trobareu propostes per a l’aula, reflexions i eines llestes per aplicar.

La càrrega invisible del treball docent: tot allò que no apareix a l’horari

Quan es parla del treball docent, sovint es pensa en hores lectives, programacions, avaluacions o reunions. Però hi ha una part fonamental de la professió que no apareix en cap

Col·laboració família–escola: quan educar és una tasca compartida

Educar mai no ha estat una tasca individual. Tot i que l’aula sigui l’espai visible de l’aprenentatge, l’educació real succeeix quan família i escola caminen juntes, s’escolten i es reconeixen

Mireia Portero, Millor Docent d’Espanya en Educació No Formal: quan el reconeixement també incomoda

Ser reconeguda com a Millor Docent d’Espanya 2025 en Educació No Formal als Premis Educa Abanca té moltes lectures. Algunes són evidents: el reconeixement a la feina, la visibilitat, l’impacte.