1. Plantejar missions compartides
En lloc de reptes individuals, disseny missions en què tot lequip ha de cooperar per avançar . Per exemple, en robòtica, els grups treballen plegats per construir i programar un robot que ha de superar obstacles. L’èxit depèn de l’aportació de cadascú i de la coordinació de l’equip, no només del més ràpid o hàbil.
A Educació Física, he fet servir jocs en què l’objectiu és que tot el grup completi un circuit sense que ningú es quedi enrere. Així, es fomenta la comunicació, lajuda mútua i lestratègia conjunta.
2. Rols rotatius que empoderen
Perquè cada alumne senti que aporta, acostumo a assignar rols rotatius durant les activitats. En un projecte ABP, per exemple, uns alumnes poden ésser coordinadors, altres encarregats de documentació, altres creadors de materials, etc. Així, tots hi participen i aprenen diferents habilitats, i la responsabilitat es reparteix.
3. Dinàmiques cooperatives davant de la hipercompetència
Evito jocs en què només un guanyador s’emporta tot i els altres queden relegats. En canvi, plantejo dinàmiques on l’èxit del grup és la meta comuna i on es valoren també la solidaritat, l’escolta i l’empatia.
Un exemple en robòtica és crear desafiaments en què els equips han de col·laborar per resoldre una tasca conjunta, intercanviant recursos o informació, en comptes de competir per ser els primers.
4. Feedback que reforça la col·laboració
El feedback en aquestes activitats destaca no només els èxits individuals, sinó especialment les actituds col·laboratives: com s’han donat suport, com han resolt conflictes o com han adaptat la seva estratègia en equip.
En definitiva
Fomentar la col·laboració des del joc no sols enriqueix l’experiència educativa, sinó que també contribueix a construir grups més cohesionats, respectuosos i creatius . La gamificació pot ser molt més que punts i rànquings: és una oportunitat per ensenyar a treballar plegats, valorar l’aportació de tothom i gaudir-ne aprenent.
Les meves publicacions estan disponibles a Amazon Author .