Sortir de l’aula (sense deixar de ser-hi)
Participar en espais com l’ Espiral Learning Fest , formar part de l’equip del Premi Internacional Espiral , coordinar llibres com Més enllà del joc. Gamificant de l’AZ , col·laborar en entrevistes, escriure articles… tot això no m’allunya de l’aula: em connecta encara més amb el que faig i em torna idees noves, energia i sentit .
No es tracta de deixar de ser mestra per esdevenir “influencer educativa”, sinó d’entendre que compartir allò que funciona, allò que emociona i allò que transforma pot inspirar altres . I quan altres comparteixen, m’inspiren a mi.
Xarxa que sosté, xarxa que impulsa
Gràcies a la participació en projectes col·laboratius, he conegut docents de totes les etapes i racons, amb els quals mai no hauria coincidit al meu claustre. Profes que creuen en una escola viva, inclusiva, creativa i compromesa , que no tenen por de provar, fallar, aprendre i tornar a començar. Escoltar-los, llegir-los, treballar plegats, m’ha enriquit més que qualsevol màster.
Compartir també és un acte de generositat
Quan puges una proposta a X, quan comptes la teva experiència en una taula rodona, quan publiques un recurs amb llicència oberta… estàs dient: “això m’ha servit, prova-ho tu també” . Estàs apostant per una educació en xarxa, on no es competeix, sinó que s’hi col·labora. Una educació que no es tanca a les aules, sinó que respira en comunitat.
Per a profes que encara dubten
A qui encara pensa “jo no tinc res especial per explicar”, li diria: ho tens. No cal fer coses espectaculars, només coses autèntiques, amb intenció i amb ganes d’aprendre . De vegades, un fil senzill, una activitat ben explicada o una reflexió honesta pot canviar el dia (o l’any) a una altra persona.
I si ho comparteixes, això ja és innovació educativa: no perquè sigui nou, sinó perquè és obert, viu, generós i en construcció .
Reflexions personals i articles a Academia.edu .
