Del claustre al món: quan la innovació educativa es comparteix (i es multiplica)

Durant molt de temps vaig creure que el que passava a la meva aula només tenia valor entre les quatre parets de l’escola. Que ensenyar bé n’hi havia prou. Que innovar tenia sentit només per als meus alumnes. Però un dia vaig començar a compartir allò que feia: en xarxes, en trobades, en llibres, en entrevistes. I tot va canviar. Perquè, quan una pràctica educativa surt de l’aula, no es desgasta: es multiplica.

Sortir de l’aula (sense deixar de ser-hi)

Participar en espais com l’ Espiral Learning Fest , formar part de l’equip del Premi Internacional Espiral , coordinar llibres com Més enllà del joc. Gamificant de l’AZ , col·laborar en entrevistes, escriure articles… tot això no m’allunya de l’aula: em connecta encara més amb el que faig i em torna idees noves, energia i sentit .

No es tracta de deixar de ser mestra per esdevenir “influencer educativa”, sinó d’entendre que compartir allò que funciona, allò que emociona i allò que transforma pot inspirar altres . I quan altres comparteixen, m’inspiren a mi.

Xarxa que sosté, xarxa que impulsa

Gràcies a la participació en projectes col·laboratius, he conegut docents de totes les etapes i racons, amb els quals mai no hauria coincidit al meu claustre. Profes que creuen en una escola viva, inclusiva, creativa i compromesa , que no tenen por de provar, fallar, aprendre i tornar a començar. Escoltar-los, llegir-los, treballar plegats, m’ha enriquit més que qualsevol màster.

Compartir també és un acte de generositat

Quan puges una proposta a X, quan comptes la teva experiència en una taula rodona, quan publiques un recurs amb llicència oberta… estàs dient: “això m’ha servit, prova-ho tu també” . Estàs apostant per una educació en xarxa, on no es competeix, sinó que s’hi col·labora. Una educació que no es tanca a les aules, sinó que respira en comunitat.

Per a profes que encara dubten

A qui encara pensa “jo no tinc res especial per explicar”, li diria: ho tens. No cal fer coses espectaculars, només coses autèntiques, amb intenció i amb ganes d’aprendre . De vegades, un fil senzill, una activitat ben explicada o una reflexió honesta pot canviar el dia (o l’any) a una altra persona.

I si ho comparteixes, això ja és innovació educativa: no perquè sigui nou, sinó perquè és obert, viu, generós i en construcció .

Reflexions personals i articles a Academia.edu .

Blog educatiu

Un espai per compartir idees, experiències i recursos reals des de la pràctica.
Aquí trobareu propostes per a l’aula, reflexions i eines llestes per aplicar.

Avaluar per créixer: com fer de l’avaluació una aliada de l’aprenentatge

Un article per transformar l'avaluació en una experiència formativa, coherent i motivadora. Ideal per a docents que volen sortir de l'examen final i apostar per una mirada més humana, contínua

Aprendre jugant no és jugar a aprendre: claus de l’aprenentatge basat en jocs (ABJ)

Un article per a docents que volen integrar el joc com a eina pedagògica potent, sense perdre el focus a l'aprenentatge profund i significatiu.

Gamificació amb propòsit: jugar també pot canviar el món

Durant anys, he sentit frases com “això és només un joc” o “estan jugant, no treballant”. I, tanmateix, cada cop que dissenyo una experiència gamificada a l'aula, tinc més clar