Aquí van els cinc més habituals i com els podem evitar:
1. Pensar que la tecnologia és la fi, no el mitjà
L’error: Usar tecnologia “perquè sí”, per pressió externa o perquè està de moda.
La conseqüència: projectes forçats, desconnectats dels objectius reals de l’aprenentatge.
La solució: Abans de triar una eina, fes-te aquesta pregunta:
Quina millora o això aporta a l’aprenentatge del meu alumnat?
La tecnologia ha de tenir un propòsit. Si no en té, és millor no fer-la servir.
2. Començar massa fort (i voler fer-ho servir tot)
Lerror: Provar 4 eines noves en una setmana.
La conseqüència: Estrès docent, saturació de lalumnat, i sensació de fracàs.
La solució: Comença a poc a poc. Una eina, una funcionalitat, un grup reduït.
Valora, adapta, i després escala. Menys és més quan estàs aprenent.
3. No formar l’alumnat (ni a tu mateix/a) abans de començar
L’error: Pensar que els nens i nenes “ja saben fer servir la tecnologia” per ser nadius digitals.
La conseqüència: Desorganització, mal ús de les eines i frustració generalitzada.
La solució: Dedica temps a ensenyar com fer servir les eines:
- Què hi poden fer.
- Què no han de fer.
- Com es comuniquen, com es lliuren tasques, com es desa.
I tu, com a docent, prova-ho tot abans . Juga, cregui, falla tu primer. Després acompanya.
4. Voler controlar absolutament tot
L’error: No permetre l’autonomia de l’alumnat, per por que no ho facin bé.
La conseqüència: Una experiència tecnològica rígida, sense creativitat ni protagonisme.
La solució: Dissenya activitats obertes, amb marge de decisió i error.
La tecnologia ben usada empodera i l’error també ensenya.
Confia amb els teus alumnes i acompanya des d’un rol més de guia que de controlador.
5. Oblidar allò emocional i allò pedagògic
L’error: Quedar-se a l’eina i oblidar el més important: la relació, l’emoció, el perquè.
La conseqüència: Aprenentatges freds, sense connexió amb la vida real de lalumnat.
La solució: La tecnologia és una aliada, no pas un substitut.
Fes servir eines per provocar pensament, emoció, acció.
Fes que la tecnologia sumi al propòsit pedagògic, no el substitueixi.
En resum…
Usar tecnologia a l’aula no és difícil. El més difícil és fer-ho amb sentit, amb calma i amb ànima.
Com a formadora, he acompanyat molts docents en aquest procés. I tots, tots, han estat capaços daconseguir-ho quan han connectat la tecnologia amb la seva manera de ser i ensenyar.
El meu consell: comença des de la teva realitat , sense comparar-te, sense por, i sempre amb la pregunta al centre:
Què necessita el meu alumnat i com puc millorar la vostra experiència d’aprenentatge?
Perquè la tecnologia no transforma per si sola… però en mans d’un docent conscient pot ser una poderosa eina per emocionar, connectar i transformar.
