5 errors comuns en introduir la tecnologia a l’aula (i com evitar-los)

Parlar de tecnologia en educació ja no és cap novetat. El que sí que segueix sent un repte és integrar-la amb sentit, sense que es converteixi en un pegat, una moda o una càrrega més per a docents i alumnes. Al llarg dels anys, tant a l’aula com en formacions a equips docents, he detectat una sèrie d’errors que es repeteixen una vegada i una altra. I el millor de tot: tothom té solució.

Aquí van els cinc més habituals i com els podem evitar:

1. Pensar que la tecnologia és la fi, no el mitjà

L’error: Usar tecnologia “perquè sí”, per pressió externa o perquè està de moda.
La conseqüència: projectes forçats, desconnectats dels objectius reals de l’aprenentatge.
La solució: Abans de triar una eina, fes-te aquesta pregunta:
Quina millora o això aporta a l’aprenentatge del meu alumnat?
La tecnologia ha de tenir un propòsit. Si no en té, és millor no fer-la servir.

2. Començar massa fort (i voler fer-ho servir tot)

Lerror: Provar 4 eines noves en una setmana.
La conseqüència: Estrès docent, saturació de lalumnat, i sensació de fracàs.
La solució: Comença a poc a poc. Una eina, una funcionalitat, un grup reduït.
Valora, adapta, i després escala. Menys és més quan estàs aprenent.

3. No formar l’alumnat (ni a tu mateix/a) abans de començar

L’error: Pensar que els nens i nenes “ja saben fer servir la tecnologia” per ser nadius digitals.

La conseqüència: Desorganització, mal ús de les eines i frustració generalitzada.
La solució: Dedica temps a ensenyar com fer servir les eines:

  • Què hi poden fer.
  • Què no han de fer.
  • Com es comuniquen, com es lliuren tasques, com es desa.
    I tu, com a docent, prova-ho tot abans . Juga, cregui, falla tu primer. Després acompanya.

4. Voler controlar absolutament tot

L’error: No permetre l’autonomia de l’alumnat, per por que no ho facin bé.
La conseqüència: Una experiència tecnològica rígida, sense creativitat ni protagonisme.
La solució: Dissenya activitats obertes, amb marge de decisió i error.
La tecnologia ben usada empodera i l’error també ensenya.
Confia amb els teus alumnes i acompanya des d’un rol més de guia que de controlador.

5. Oblidar allò emocional i allò pedagògic

L’error: Quedar-se a l’eina i oblidar el més important: la relació, l’emoció, el perquè.
La conseqüència: Aprenentatges freds, sense connexió amb la vida real de lalumnat.
La solució: La tecnologia és una aliada, no pas un substitut.
Fes servir eines per provocar pensament, emoció, acció.
Fes que la tecnologia sumi al propòsit pedagògic, no el substitueixi.

En resum…

Usar tecnologia a l’aula no és difícil. El més difícil és fer-ho amb sentit, amb calma i amb ànima.
Com a formadora, he acompanyat molts docents en aquest procés. I tots, tots, han estat capaços daconseguir-ho quan han connectat la tecnologia amb la seva manera de ser i ensenyar.

El meu consell: comença des de la teva realitat , sense comparar-te, sense por, i sempre amb la pregunta al centre:
Què necessita el meu alumnat i com puc millorar la vostra experiència d’aprenentatge?

Perquè la tecnologia no transforma per si sola… però en mans d’un docent conscient pot ser una poderosa eina per emocionar, connectar i transformar.

T’espero a Pinterest i Instagram amb més recursos visuals.

Blog educatiu

Un espai per compartir idees, experiències i recursos reals des de la pràctica.
Aquí trobareu propostes per a l’aula, reflexions i eines llestes per aplicar.

“Educar en moviment: l’Educació Física com a escola de vida”

L'Educació Física no és un parèntesi a l'horari ni un moment de desconnexió acadèmica. És una assignatura amb un potencial enorme per formar persones completes: actives, crítiques, col·laboratives i conscients

Dissenyar per emocionar: claus per crear experiències d’aprenentatge memorables

Hi ha una diferència abismal entre complir amb el currículum i dissenyar experiències que deixin empremta. Com a docent, formadora i amant de la creativitat, he après que allò que

“No deixem mai d’aprendre: la importància de la formació permanent docent”

Un article per reflexionar sobre per què la formació continuada no és un afegit, sinó part de la identitat professional de qualsevol docent que vulgui inspirar, innovar i acompanyar millor