De Scratch a la vida: com ensenyar programació a Primària més enllà del codi

Quan diem que a Primària ensenyem programació, moltes persones imaginen només pantalles plenes de blocs, robots movent-se per una quadrícula o nens absorts davant de l’ordinador. Però els qui ho vivim des de dins sabem que ensenyar programació va molt més enllà del codi. És una excusa –una poderosa excusa– per desenvolupar competències clau per a la vida.

Per què ensenyar programació des de petits?

No es tracta de formar programadors. Es tracta de formar persones que sàpiguen pensar de forma estructurada, resoldre problemes, treballar en equip i crear . La programació en etapes primerenques ens permet introduir l’alumnat en el pensament computacional, però també en la resiliència davant de l’error , la recerca de solucions creatives i l’ ús de la tecnologia amb sentit .

Perquè quan alguna cosa no funciona, el més important no és trobar la línia de codi incorrecta, sinó tenir l’actitud per provar, ajustar i tornar a intentar-ho.

El meu enfocament: del joc a la creació significativa

A les meves classes de robòtica i programació, el primer pas sempre és connectar amb el grup des del joc. Utilitzo plataformes com Scratch , Micro:bit o Makey Makey , però també materials manipulatius i activitats unplugged que ajuden a interioritzar conceptes sense necessitat d’ordinador.

Els projectes no són només tècnics: estan contextualitzats en reptes que importen a l’alumnat . Per exemple:

  • Crear una història interactiva amb Scratch on els personatges resolguin un conflicte emocional.
  • Programar un robot que recorri el plànol de l’escola per lliurar un missatge d’agraïment a un altre grup.
  • Dissenyar un videojoc educatiu que expliqui normes de convivència o hàbits saludables.

A cadascun d’aquests reptes, el codi és un mitjà, no un fi.

El que realment aprenen: competències per al present

A través de la programació, l’alumnat aprèn a:

  • Pensar pas a pas , amb lògica i precisió.
  • Detectar errors i depurar-los , sense frustrar-se.
  • Treballar per parelles o en equip , repartint rols i comunicant-se.
  • Crear productes funcionals i significatius , connectats amb el seu món.

A més, se senten protagonistes i creadors en comptes de només consumidors de tecnologia. Cosa que canvia radicalment la mirada cap a l’entorn digital.

Programar també és cuidar

Com a docent, també m’esforço que la programació no es converteixi en una carrera per resultats , ni en una activitat elitista. Adapto els ritmes, ofereixo diferents nivells de dificultat, i dono molt de pes al procés, no només al producte final.

Perquè programar no és només tècnica. És també empatia, perseverança, creativitat i mirada crítica . I ensenyar això… sí que deixa empremta.

Programar a Primària no és ensenyar a escriure codi.
És ensenyar a pensar, a col·laborar, a crear amb sentit.
I això, sí que els servirà per a la vida.

Comparteix i conversa amb mi també a Threads .

Blog educatiu

Un espai per compartir idees, experiències i recursos reals des de la pràctica.
Aquí trobareu propostes per a l’aula, reflexions i eines llestes per aplicar.

“Educar en moviment: l’Educació Física com a escola de vida”

L'Educació Física no és un parèntesi a l'horari ni un moment de desconnexió acadèmica. És una assignatura amb un potencial enorme per formar persones completes: actives, crítiques, col·laboratives i conscients

Dissenyar per emocionar: claus per crear experiències d’aprenentatge memorables

Hi ha una diferència abismal entre complir amb el currículum i dissenyar experiències que deixin empremta. Com a docent, formadora i amant de la creativitat, he après que allò que

“No deixem mai d’aprendre: la importància de la formació permanent docent”

Un article per reflexionar sobre per què la formació continuada no és un afegit, sinó part de la identitat professional de qualsevol docent que vulgui inspirar, innovar i acompanyar millor