El DUA com a punt de partida, no la tecnologia
El Disseny Universal per a l’Aprenentatge ens recorda una cosa essencial: no hi ha un alumnat “estàndard”. Hi ha múltiples maneres d’aprendre, de motivar-se i de demostrar allò après. El DUA proposa dissenyar des de l’inici pensant en aquesta diversitat, oferint diferents maneres d’implicar-se, d’accedir a la informació i d’expressar-se.
La IA no substitueix aquest enfocament. Al contrari: només té sentit si es posa al servei del DUA, no si marca el ritme o decideix per l’alumnat.
Com pot ajudar la IA des d’una mirada DUA
Ben utilitzada, la IA pot convertir-se en una aliada potent per personalitzar sense etiquetar. Pot ajudar-nos a generar diferents versions d’un mateix contingut, adaptar textos a diversos nivells de comprensió, oferir suports visuals o auditius, o proposar activitats variades a partir d’un mateix objectiu d’aprenentatge.
També pot donar suport al docent en la planificació, permetent dissenyar propostes més flexibles i accessibles sense multiplicar la càrrega de feina. Però sempre amb una premissa clara: la decisió final és pedagògica, no algorítmica.
Motivar, no automatitzar
Un dels grans riscos de la IA és utilitzar-la per estandarditzar processos. Des de la mirada DUA, el repte és justament el contrari: fer-la servir per obrir opcions, no per tancar-les.
La IA pot ajudar a oferir eleccions reals a l’alumnat, ajustar ritmes, diversificar reptes o facilitar un feedback més immediat. Però la motivació autèntica continua depenent del vincle, del sentit de l’aprenentatge i del clima emocional de l’aula. Això no es pot programar.
Avaluar amb equitat en temps d’IA
DUA i IA també ens obliguen a repensar l’avaluació. Si l’alumnat pot accedir a suports tecnològics, allò important no serà tant el producte final com el procés, la reflexió i la presa de decisions.
Avaluar des del DUA implica acceptar múltiples maneres de demostrar allò après. La IA pot acompanyar aquest procés, però no hauria de convertir-se en una drecera ni en un filtre que homogeneïtzi.
El paper del docent: més necessari que mai
En aquesta cruïlla entre DUA i IA, el rol del docent esdevé clau. No com a expert tècnic, sinó com a dissenyador d’experiències inclusives, mediador crític i referent ètic.
La IA pot suggerir, proposar o facilitar. Però només el docent coneix el context, les persones i les necessitats reals de l’aula.
Tecnologia amb mirada inclusiva
DUA i IA no són una combinació automàtica ni neutra.
Poden esdevenir una oportunitat per avançar cap a una educació més justa, flexible i accessible… o una eina que reforci desigualtats si s’utilitzen sense criteri.
La diferència no és en la tecnologia, sinó en la mirada pedagògica.
Quan dissenyem pensant en les persones i no en les eines, la inclusió deixa de ser un discurs i es converteix en una pràctica real.
Perquè educar, fins i tot amb IA, continua sent una tasca profundament humana.
Si t’interessa seguir la meva feina, et convido a descobrir més a les meves xarxes socials: Instagram i LinkedIn
