PISA 2025: més enllà de les puntuacions, què ens està dient l’alumnat?

Cada vegada que es publiquen els resultats de PISA, les xifres ocupen titulars durant uns dies. Pugem o baixem posicions, comparem països, parlem de matemàtiques, lectura i ciències i ràpidament apareix la necessitat de trobar una explicació.
Però potser el valor d’un informe com PISA no rau únicament a saber quants punts obté un país.
Educar en temps de FOMO: quan sentir que arribem a tot també s’ha convertit en una assignatura pendent

Vivim en una època en què sembla que sempre està passant alguna cosa interessant. Les xarxes socials ens mostren contínuament nous projectes, metodologies, eines, cursos, congressos, llibres, aplicacions i experiències educatives. Cada dia apareixen recursos que prometen transformar l’aprenentatge i docents que comparteixen idees inspiradores. Mai no havíem tingut accés a tanta informació. I, tanmateix, poques vegades havíem tingut la sensació que sempre ens falta temps per arribar a tot.
Estem formant docents o acumulant certificats?

Vivim un moment en què mai no havia estat tan fàcil accedir a la formació. Cursos en línia, webinars, congressos, microcredencials, insígnies digitals, certificacions, màsters, jornades… L’oferta és immensa i, en molts casos, de gran qualitat.
Què fa que un docent sigui un referent?

Vivim en una època en què la visibilitat sembla haver-se convertit en sinònim de reconeixement. Les xarxes socials, els congressos, les publicacions o els premis fan que alguns docents siguin més coneguts que d’altres. Però ser visible no sempre significa ser un referent.
Magisteri no només serveix per ser mestre: una professió amb més camins dels que imaginem

Quan algú decideix estudiar Magisteri, una de les preguntes que més sovint escolta és: «I després què faràs? Ser mestre?»
La resposta més habitual acostuma a ser que sí. I, efectivament, l’escola continua sent la sortida professional més coneguda i, per a moltes persones, també la més vocacional. Però reduir Magisteri únicament a fer classe és simplificar una professió molt més àmplia, diversa i plena de possibilitats.
Els valors del docent: allò que educa fins i tot quan no ensenyem continguts

Més enllà de metodologies, recursos o currículums, hi ha alguna cosa que travessa tota acció educativa: els valors del docent.
No sempre apareixen escrits en una programació ni s’avaluen amb una rúbrica, però són presents en cada decisió, en cada gest i en cada paraula dins l’aula.
Perquè el docent no només ensenya allò que sap. Educa des d’allò que és.
Estem preparats per donar classe avui si ens vam formar fa 15, 20 o 25 anys?

L’educació ha canviat. I molt.
Han canviat les lleis, les metodologies, la tecnologia, l’alumnat, les famílies, la societat i el paper del docent. Davant d’aquest escenari apareix una pregunta incòmoda, però necessària:
estem realment preparats per donar classe avui només amb la formació inicial que vam rebre fa 15, 20 o 25 anys?
La pregunta no busca assenyalar, sinó reflexionar.
Educar també és prendre postura: neutralitat, valors i compromís docent

Sovint s’escolta que l’escola ha de ser neutral. Que el docent no s’ha de posicionar. Que educar consisteix a transmetre continguts sense “contaminar” l’alumnat amb valors, opinions o mirades personals. Però aquesta idea, tot i estar molt estesa, és profundament enganyosa.
Perquè educar mai és un acte neutral.
Fins i tot quan creiem no prendre postura, ja n’estem prenent una.
L’aula com a espai segur: claus per cuidar el clima emocional

Aprendre no és només un acte cognitiu. És, sobretot, un acte emocional. Ningú aprèn de veritat en un lloc on no se sent segur, escoltat o respectat. Per això, abans de parlar de metodologies, continguts o avaluació, és imprescindible parlar del clima emocional de l’aula.
L’aula no és només un espai físic. És un espai relacional. I allò que passa en aquest pla invisible condiciona directament l’aprenentatge.
Quan innovar cansa: per què també necessitem parar en educació

Durant anys, la innovació educativa s’ha presentat com un imperatiu. Cal innovar, actualitzar-se, formar-se, provar noves metodologies, integrar tecnologia, respondre als canvis socials, adaptar-se a noves normatives… I tot això, moltes vegades, sense temps real per pensar, assimilar o avaluar.
Innovar és necessari. Però innovar sense pausa també cansa.